El nostre interior,
l’esperit, l’ànima, o com en vulguem dir, és un ésser de llum, que es manifesta
per la seva capacitat d’entendre el què i el perquè de les coses, de
relacionar-les entre elles raonant, de descobrir el fil conductor que ho lliga
tot i condueix a la unitat. Per aquesta via cognoscitiva, el nostre ésser
profund avança envers el descobriment de la veritat, tot fent una tasca de
discerniment entre ella i el seu contrari, l’error.
Tot ens seria més planer –estem
temptats d’afirmar- si el nostre nucli no estès embolcallat per l’opacitat de
la matèria, perquè no hi ha dubte que tota la informació que rep el nostre
esperit –el sol material amb què pot treballar- li arriba dels sentits
corporals que, en llurs òrgans receptors, són purament materials; raó per la
que el nostre laboratori interior té una urgent i delicada tasca de transformar
en llum intel·lectual i espiritual allò que li arriba com estrictament
material.
Conèixer, experimentar i acceptar
positivament aquell embolcall tenebrós, crea les millors condicions per al discerniment
i la selecció de tots els fragments de veritat que rebem de part de la matèria.
Ho compararíem a la fornal que separa l’or fi de l’escòria en què estava amagat. L’ésser de
llum que som posa en contrast la brillantor de la veritat amb l’obscuritat de
l’error.
Per altra part, no
és pas que la matèria sigui mentida, no.
És, diríem, una veritat estàtica, quasi morta, que no brilla per ella mateixa,
sinó pel sentit i la relació que li transmet
l’ésser pensant. Com els cossos celestes opacs, que brillen per la llum que els
és donada de fora. Això fa que la criatura intel·ligent es converteixi en
l’ànima de la matèria de tot l’univers, en la llum que il·lumina la tenebra del
cosmos material, el sentit i la veritat profunda de tota la creació.
Encara, el creient
accepta que la seva petita llum interior és només una espurna de la infinita
saviesa de Déu, i que aquesta fa resplendir la nostra petita llum amb la
presència de la seva il·luminació infinita.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada