Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 23 de juny del 2014

La por ( durant l’any – 12 )

           La por fa minvar l’eficàcia de moltes vides: ho paralitza tot, barra el camí al creixement personal, amarga l’existència i talla el somriure a flor de llavis. Por davant les dificultats i davant les limitacions personals. Por de no donar la talla i de  no ser capaç d’assumir una responsabilitat seriosa. Por dels altres: dels judicis adversos, del menyspreu d’algú, de les crítiques. Una por que crea pusil·lanimitat, abaixa l’estima personal i produeix ineficàcia. Diu el profeta Jeremies: <<Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats>>.
            << Jesús digué als seus apòstols: “No tingueu por dels homes. (...) I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima.>>. El veritable valor de la nostra vida i de nosaltres mateixos és cosa entre Déu i nosaltres; no entre nosaltres i algú altre: <<¿No venen dos pardals per pocs diners? Dons, ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. (...) No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats>>.
            ¿Ens podríem imaginar sant Pau tenint por? Potser la seva valentia s’explica perquè ha deixat de viure per a ell mateix: <Ja  no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi>>. L’abandó del jo a favor de l’Altre és el secret. Allò meu ha deixat de importar-me: el què pensen, el què diuen de mi, com em valoren, ja no em preocupa, perquè tot el meu interès se centra en allò que pensen els altres de Déu i del seu Messies; què en diuen, com el valoren. De mi se’n preocuparà ell: <<Ell salva la vida del pobre de les mans dels qui li volen mal>
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada