Braços alçats,
semblen; mans enlaire amb actitud suplicant, tantes branques nues de vells i
joves arbres de fulla caduca, que poblen les vores esponeroses dels rius
pirinencs. També els veiem vorejant camins i sèquies de regadiu o serveixen de
senyal i separació entre prat i prat. Són lledoners i pollancres. Hi ha també verns, oms i alguns arbres
fruiters com nogueres, pomers, perers i algunes figueres. La gespa de prats i
jardins es veu esgrogueïda com si hagués sucumbit al rigorós hivern.
Malgrat les severes aparences la
vida no s’ha rendit. Ben al contrari, s’ha concentrat en arrels i cor i es
prepara amb força impressionant, per reaparèixer amb esplendor i generositat,
quan l’equinocci primaveral lliuri el seu impacte beneficiós.
Semblantment, la nostra vida
interior. Un temps de depressió, una malaltia impertinent, una relació
frustrada, un contratemps econòmic o laboral i, de vegades, alguna causa
desconeguda, ens fan sentir com envoltats d’una grisor insuportable i d’una
manca d’horitzons i de sentit, pesats com una llosa.
És l’hora de cercar les arrels, de
baixar al fons de nosaltres mateixos per trobar-hi el recer on s’aixopluga la
rel de la vida. Comprovarem allí que la vida és indestructible, que és bella,
que roman atenta al signe propici més imperceptible, per posar-se en moviment i
manifestar-se amb tot l’esclat de la seva generosa riquesa. Després d’una
nuvolada així, pot passar com en la natura: les fulles de tardor eren
decrèpites i envellides, les de primavera seran noves, plenes de saba i de promesa;
les antigues esdevenien una nosa per a l’arbre, les noves li aportaran
oxigenació i vitalitat. Les nostres crisis, viscudes positivament, amb serenor
i pau, amb paciència i esperança, contribuiran a una més gran experiència, a un
discerniment entre allò que és immutable i allò que és transitori. Ens portaran
novetat, que és cap on es dirigeix invariablement la vida.
Pel que fa a la vida cristiana prou
sabem que el despullament interior pel penediment i la conversió, per la
pobresa espiritual i el reconeixement de les deficiències i limitacions
nostres, el retorn de capteniments o d’actituds
errònies tenen l’aspror dels dies breus
i freds d’hivern, com per a Jesús la passió i la mort; però també, com
en el seu cas, són preludi de vida nova, en la llibertat i el goig dels fills
de Déu.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada