Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 5 de setembre del 2017

54. Cercar les arrels

           Braços alçats, semblen; mans enlaire amb actitud suplicant, tantes branques nues de vells i joves arbres de fulla caduca, que poblen les vores esponeroses dels rius pirinencs. També els veiem vorejant camins i sèquies de regadiu o serveixen de senyal i separació entre prat i prat. Són lledoners i pollancres.  Hi ha també verns, oms i alguns arbres fruiters com nogueres, pomers, perers i algunes figueres. La gespa de prats i jardins es veu esgrogueïda com si hagués sucumbit al rigorós hivern.
            Malgrat les severes aparences la vida no s’ha rendit. Ben al contrari, s’ha concentrat en arrels i cor i es prepara amb força impressionant, per reaparèixer amb esplendor i generositat, quan l’equinocci primaveral lliuri el seu impacte beneficiós.
            Semblantment, la nostra vida interior. Un temps de depressió, una malaltia impertinent, una relació frustrada, un contratemps econòmic o laboral i, de vegades, alguna causa desconeguda, ens fan sentir com envoltats d’una grisor insuportable i d’una manca d’horitzons i de sentit, pesats com una llosa.
            És l’hora de cercar les arrels, de baixar al fons de nosaltres mateixos per trobar-hi el recer on s’aixopluga la rel de la vida. Comprovarem allí que la vida és indestructible, que és bella, que roman atenta al signe propici més imperceptible, per posar-se en moviment i manifestar-se amb tot l’esclat de la seva generosa riquesa. Després d’una nuvolada així, pot passar com en la natura: les fulles de tardor eren decrèpites i envellides, les de primavera seran noves, plenes de saba i de promesa; les antigues esdevenien una nosa per a l’arbre, les noves li aportaran oxigenació i vitalitat. Les nostres crisis, viscudes positivament, amb serenor i pau, amb paciència i esperança, contribuiran a una més gran experiència, a un discerniment entre allò que és immutable i allò que és transitori. Ens portaran novetat, que és cap on es dirigeix invariablement la vida.
            Pel que fa a la vida cristiana prou sabem que el despullament interior pel penediment i la conversió, per la pobresa espiritual i el reconeixement de les deficiències i limitacions nostres, el retorn  de capteniments o d’actituds errònies tenen l’aspror dels dies breus  i freds d’hivern, com per a Jesús la passió i la mort; però també, com en el seu cas, són preludi de vida nova, en la llibertat i el goig dels fills de Déu.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada