Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 7 de gener del 2015

Vocació (Baptisme del Senyor)

           Quan pensem en el concepte vocació el solem entendre amb certa banalització i lleugeresa. Sovint parlem de vocació de metge, d’arquitecte, de fuster o de paleta. Aquest seria el seu sentit més ampli. Estrictament parlant, entenem per vocació una crida que ve de dalt, per indicar-nos què hem de fer de la nostra vida profunda, com l’hem d’administrar, en què l’hem d’esmerçar, perquè es pugui realitzar plenament i donar els seus fruits, tenint  en compte les nostres capacitats i les nostres preferències.
            Jesús va tenir la seva vocació: <<Jo, el Senyor t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions>>. I la vocació de Jesús ve acompanyada de la gràcia i dels dons corresponents per poder-la dur a terme: <<He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions>> I els Fets dels Apòstols afegeixen: <<Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder>>. La vocació messiànica de Jesús fou feta pública i oficial el dia del seu baptisme al Jordà: <<Per aquells dies Jesús vingué  des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà>>.

            Com Jesús, tot ésser humà rep una crida, una vocació. És la vocació a la fe, a escoltar, seguir i assolir el projecte de Déu sobre tots els homes: que tots arribem al coneixement de la veritat i ens salvem; que s’esdevingui realitat en nosaltres, el Regne de Déu que fou anunciat i posat en marxa pel ministeri de Jesús. Aquesta vocació ens fa fills adoptius de Déu i solidaris de la vocació salvadora de Jesús. Desprès, serem cridats encara, uns a viure el Regne en el ministeri, altres en la  vida consagrada, i altres en el matrimoni i en la vida laïcal; però aquestes vocacions no són més que branques del tronc comú, que és la vocació al Regne. El nostre baptisme és el ritus que fa també pública i oficial la nostra vocació: la de fills de Déu inscrits en el Regne.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada