Els sofriments, d’una manera esporàdica i de
vegades persistent, formen part de la
nostra vida ordinària. Tan de bo en poguéssim treure quelcom de positiu!
Altrament es converteixen en font d’amargura, o potser i tot, en causa
d’irritació i de protesta, que ens rebaixa
moralment i es contagia als qui viuen a prop nostre, fent-los patir. Escoltem amb gratitud
unes paraules de Sant Pau: <<Així, tot i que era el Fill, aprengué en el
sofriment què és obeir>>. Si per a
Jesús el sofriment fou escola d’aprenentatge per a la seva vida, ho pot ser
evidentment, també per a nosaltres, tot ajudant-nos a sortir de l’aferrament a
nosaltres mateixos i a les coses, per obrir-nos a la veritat i al bé; a la voluntat de
Déu.
Si
el sofriment acceptat amb naturalitat ens ajuda a buidar-nos de càrregues inútils,
immediatament ens disposa a rebre el do de Déu, necessari per al canvi profund
que necessitem. Llavors es podrà complir l’oracle de Jeremies quan escriu:
<<Diu l’oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior,
l’escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu
poble>>. Que Déu sigui nostre (el nostre Déu) i nosaltres siguem verament d’ell, és l’únic objectiu
absolut de la nostra vida; solament al nostre abast, si Déu posa la seva
llei en el nostre interior.
El
canvi que ens cal, i que Déu ens demana, és radical. És passar d’una vida egoista
i mundanal a una de generosa i celestial; deixar un estil de vida que estimem,
per arribar a una manera de viure que ara desconeixem i que ens ha esta oferta.
Diu Jesús: <<Els qui estimen la seva pròpia vida, la perden; els qui no
l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna>>. Ara bé, passar
d’una vida a l’altra comporta un sofriment semblant a la mort. Afegeix
Jesús:<<Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si
mor, dóna molt de fruit>>. I explicant com hauria de ser el seu sofriment
i quin fruit en colliria, acaba dient: <<I jo, quan seré enlairat damunt
la terra, atrauré tothom cap a mi>>. Així
serà el fruit del nostre sofriment, si el vivim serenament i positiva, amb ferm
coratge, i esguardant la nova vida que n’esperem.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada