El mal existeix en les relacions humanes i també el bé. Hi ha botxins i
víctimes. Ens trobem amb fets i actituds d’una maldat incomprensible i
delirant, que causen sofriments inhumans dels que horroritza el sol record. Hi
ha gent bona i gent dolenta, justos i injustos. Per altra part, la línia de
separació entre el bé i el mal no és
nítida. Seguint l’aforisme dels antics, podríem dir que algú és dolent per
qualsevol defecte, però, bo, només ho és el que ho és del tot i en tot. No és
del tot just, doncs, afirmar: jo sóc el bo i l’altre és el dolent.
¿Hi haurà una justícia
final on tot el mal serà castigat i tot el bé retribuït? Escoltem Isaïes:
<<Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és
aquí, és ell mateix que us ve a salvar>>. Però abans de fer justícia, Déu
ve a regenerar el que estava perdut. Ell pot renovar les consciències que l’escoltin
i fer florir el desert estèril:
<<La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa
floreix>>. La justícia de Déu vindrà certament. Abans, però, ha vingut a
guarir tot allò que és salvable, com diu aquest fragment de Sant Mateu:
<<Els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova, i feliç aquell que no
quedarà decebut de mi>>.
En Jesús hi trobem la reparació
total dels mals i de les injustícies humanes. Ell és el metge de la humanitat
malalta. Ell és la única oportunitat per reparar el mal abans del gran dia de
donar comptes. Si el món l’escolta i l’obeeix serà possible restaurar la
justícia perduda. Serà llavors quan <<Hi
haurà festes i alegria, i fugiran les penes i gemecs>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada