Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 19 de febrer de 2018

72. Admiració i sorpresa

           Sento estranyesa i admiració per tot:  pels tèrmits, amb llurs nius gratacels faunístics, dieta preferida de l’os formiguer; sento sorpresa per l’esvelta gasela abatuda per la força bruta de l’incomparable lleopard; pel martinet pescador i el peix atrapat amb la velocitat del llampec; pel llarg coll de les girafes i la trompa multiusos de l’elefant; per la velocitat del guepard i pel panda gansoner; per la immensitat de l’univers i pels anys infinits (?) de la seva existència; per la suavitat de l’oxigenació de la vida i per la bravura ferotge de l’huracà i el cicló.
            Però encara sento més sorpresa i admiració per la raça humana que ha conquerit la terra i ara, inconscientment la destrueix a marxes forçades; que és capaç de seguir el curs del cossos celestes, però no de resoldre els problemes domèstics; que pot viure i morir per ideals sublims o rebaixar-se a la més denigrat abjecció; que és capaç d’estimar els semblants fins emprar la vida per ajudar-los i servir-los i també d’odiar-los fins a la destrucció acarnissada; que, en alguns casos, s’enlaira en l’esperit com si fos un àngel i en d’altres s’arrossega fins a més avall del darrer esglaó de la fauna salvatge. M’estranya i causa admiració la història de les religions que oscil·la entre el fanatisme per patir el martiri, i el proselitisme i la intransigència més radical. M’estranya i em sorprèn la humiliació de pobles sencers fins a la destrucció, i la capacitat de renéixer de les pròpies cendres.
            Per damunt de tot, però, m’interpel·la la presència real de Déu, Font de tota existència i de tota vida, i la seva absència tant lacerant que, essent  només aparent, es viu com si  fos del tot real. M’estranya que essent u, pugui ser al mateix temps tres persones (ésser u i no u a la vegada); que pugui començar a ser el que no era (home), ell que és essencialment immutable, sense deixar de ser allò que ja era (Déu). Per últim, em sorprèn que l’Incomprensible i Inabastable pugui ésser definit i explicat sistemàticament en els tractats de Teologia, i concretat en dogmes obligatòriament confessables. Ara és quan sorgeix espontàniament l’acte de fe en el “tot”, que procedeix del “Tot”, sense que calgui ni es puguin trobar explicacions idònies a l’intel·lecte humà.
            ¿No és aquesta situació en que em trobo allò que s’anomena Teologia Mística, on arribaren d’una manera admirable alguns filòsofs grecs, com és ara Plató i més explícitament Plotí i Pròcle?  Inspirats en ells i mantenint el millor respecte religiós per la Bíblia, ¿no van donar cos definitiu a aquella Teologia Sant Gregori de Nissa, El Pseudo Dionís, els nostres grans místics Joan de la Creu, Santa Teresa d’Àvila i molts altres personatges de l’edat mitjana?  Així s’expressa Dionís en el primer capítol de la seva Teologia mística: “Deixa de banda el teu entendre i esforça’t per pujar el més que puguis fins unir-te amb Aquell que està més enllà de tot ésser i de tot saber. Perquè pel lliure, absolut i pur apartament de tu mateix i de totes les coses, llantsant-ho tot i del tot, seràs elevat espiritualment fins al diví Raig de tenebres de la divina  Supraessencia”.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada