És el primer que tenim clar: assolir un estat de vida definitiu al que
ens creiem cridats, acabar una carrera, consolidar un negoci. En definitiva,
assegurar-nos una estabilitat amb garantia, que ens ajudi a fruir de la
felicitat tan aviat com sigui possible. A la pràctica, però, les coses són
diferents, com resa l’antiga dita: allò primer en la intenció és el darrer en
la consecució. Quants esforços no faran
falta, quants sacrificis no caldrà suportar, quantes privacions, quant de temps no haurà de passar abans d’arribar a
l’objectiu anhelat!
És el cas d’Abram:
<<Ves-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al
país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran
el teu nom.>> Ja coneixem la historia: Van haver de passar generacions i
generacions fins que aquesta promesa es fes realitat.
El mateix passa a l’Evangeli d’avui: Jesús
(...) <<Es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent
com el sol, i els vestits, blancs com la llum.>> Pere ho veu clar:
<<Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes,
una per a Vós, una per a Moisès i una
altra per a Elies.>> Ell es
pensa haver aconseguit l’objectiu: la glòria, la felicitat. Però no. Era només
una mostra.. Era totalment efímer i calia baixar de la muntanya, tornar a la
tasca diària, i travessar el túnel de la passió. És bo tenir un objectiu clar i la fermesa i constància suficient per arribar-hi.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada