Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 10 de març del 2014

L’objectiu (Quaresma – 2)

És el primer que tenim clar: assolir un estat de vida definitiu al que ens creiem cridats, acabar una carrera, consolidar un negoci. En definitiva, assegurar-nos una estabilitat amb garantia, que ens ajudi a fruir de la felicitat tan aviat com sigui possible. A la pràctica, però, les coses són diferents, com resa l’antiga dita: allò primer en la intenció és el darrer en la consecució. Quants esforços  no faran falta, quants sacrificis no caldrà suportar, quantes privacions, quant de  temps no haurà de passar abans d’arribar a l’objectiu anhelat!
            És el cas d’Abram: <<Ves-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom.>> Ja coneixem la historia: Van haver de passar generacions i generacions fins que aquesta promesa es fes realitat.               

            El mateix passa a l’Evangeli d’avui: Jesús (...) <<Es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els vestits, blancs com la llum.>> Pere ho veu clar: <<Senyor, que n’estem de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a Vós, una per a Moisès i una  altra per a Elies.>>  Ell es pensa haver aconseguit l’objectiu: la glòria, la felicitat. Però no. Era només una mostra.. Era totalment efímer i calia baixar de la muntanya, tornar a la tasca diària, i travessar el túnel de la passió. És bo tenir un objectiu clar i la fermesa i  constància suficient per arribar-hi.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada