El grup de
científics, explorador d’un objectiu concret, camina penosament desert enllà,
després que els vehicles de motor han estat incapaços de remuntar les dunes
imponents que entrecreuen l’horitzó en totes direccions. L’objectiu és a prop i
el poden acabar d’atènyer a peu –creuen. El desert és un espectacle bellíssim i
dramàtic a l’hora, al·lucinant i traïdor. Un desviament de pocs graus propiciat
pel entrecreuant de les dunes, pot portar els expedicionaris a un error fatal
que els allunya de l ‘objectiu, tant com dels vehicles d’aprovisionament, i
portar-los a una situació perillosa. No és fiable qualsevol senyal, per
versemblant que aparegui a primer cop d’ull. S’haurà de comprovar emprant la
brúixola i amb el més estricte rigor.
El símil proposat em planteja una
situació més transcendental i encara més punyent. Navegant tercer mil·leni endins, una bona part de la
humanitat ha decidit aparcar els valors que han servit de vehicles, més o menys
segurs, a innombrables generacions. Ara, molts pensen que estan a punt d’atènyer
l’objectiu desitjat: el sentit i la realització integral. Per això s’han
desempallegat de tot farcell –que els ha semblat obsolet i superflu- i s’han proveït d’equipatges nous i
funcionals, creient de bona fe, que
aniran més solts i lleugers per arribar a l’objectiu desitjat. Els valors
transcendents i morals els han semblat massa feixucs i restrictius, i els han
substituït per l’esport, la festa, la ciència, la cultura, la política, el
relativisme absolut i la llibertat sense restriccions de cap mena. Diguem-ho
clarament, pel llibertinatge. En semblants condicions, l’home tot sol i la
humanitat sencera, es pot desorientar respecte de la seva realització i
perdre’s malauradament, pel que fa al
retorn a les seguretats arraconades. Es pot trobar que no sàpiga on va ni d’on
ve, que se li acabin les provisions d’il·lusió i esperança, com ja comença a
passar. Els símptomes són: abandó sense lluita a una mort anunciada, a causa de
la droga i la incapacitat deplorable per tornar enrera i cercar camins
alternatius.
No està, però, tot perdut. L’extrem
que hem descrit, encara que socialment alarmant, afecta a una minoria. El gruix
de la societat segueix aquells passos de lluny, amb risc però, de caure a la
fossa. A la majoria li resta el seny i la sensibilitat suficient per escoltar
la proposta de Jesús: <<Si sabessis el do de Déu i qui és el qui et diu “Dóna’m aigua”, ets tu
qui li hauries demanda, i ell t’hauria donat aigua viva (...) L’aigua que jo li
donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida
eterna>>. La vida eterna és el sentit ple i la plena realització
personal, ara i per sempre, a la presència del Senyor i amb el seu ajut
gratuït.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada