En la tradició judeo-cristiana el sacerdoci és
una missió primordial que consisteix a representar el poble fidel davant Déu, a
qui ofereix, en nom del mateix poble, pregàries, ofrenes i sacrificis. Ve a ser
un intermediari a qui el poble elegeix, d’acord amb normes legals o canòniques,
per representar-lo davant Déu. Se suposa que l’elegit ha de ser acceptat –fins
i tot escollit- per Déu, perquè pugui exercir vàlidament la seva intercessió.
A
l’Antic Testament la principal funció sacerdotal era la d’oferir a Déu, en nom
del poble, holocaustos i sacrificis d’animals, cremar les víctimes i aspergir
el poble amb la sang. <<Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i
digué: “aquesta és la sang de l’Aliança que el Senyor fa amb vosaltres>>.
El fet de vessar la sang de la víctima i el d’aspergir amb ella el poble
constitueix l’essència del sacrifici, tota vegada que, equiparant la sang amb
la vida, cap sacrifici no pot ésser tan excel·lent com el d’oferir a Déu la
vida. El sacerdoci de l’Antic Testament, però, no passava de ser una imperfecta
figuració anticipada del sacerdoci de Crist que, posat al centre de la
revelació divina, <<ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara
comença>>, com llegim a la Carta al cristians hebreus.
Jesucrist resta així constituït com l’únic
Gran Sacerdot per sempre, perquè els
sacerdots que vindran després d’ell, no
seran altra cosa que representants seus en el ministeri de expandir i
consolidar el Regne que ell ha vingut a instaurar. En Crist el ministeri
sacerdotal ha arribat a la seva perfecció, on ja no hi haurà sacerdot i víctima
perquè ell esdevé sacerdot i víctima a la vegada: <<Crist s’ha ofert ell
mateix a Déu, per l’Esperit Sant, com a víctima sense tara (...) i no s’ha de
servir de la sang de bocs i de vedells,
sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre>>. L’acte sacerdotal per eminència de Crist tingué lloc en la
creu i s’actualitza i perpetua en el Sacrifici de l’Eucaristia: <<I els digué: “Això és la meva sang, la sang de
l’Aliança, vessada per tots els homes>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada