Vull dir la ciència i la
tècnica. Perquè el món actual balla al so
d’aquestes dues melodies. La ciència, en primer lloc, ho investiga tot,
ho analitza, ho compara, ho esbrina tot, arreu, amb curiositat inaudita, des de
les profunditats oceàniques fins a l’espai més allunyat, des del microcosmos
fins a l’origen de l’univers. Celebrem-ho, perquè va aconseguint més i més
coneixements en benefici de la humanitat.
La tècnica, per la
seva part, brilla amb llum pròpia i ha aconseguit, fins ara, èxits inaudits,
insospitats fa poc, i increïbles unes dècades fa. I no se li albira pas el
final. La seva projecció cap al futur es preveu ràpida i sense termini
previsible. Però, si observem atentament, la veiem con una espasa de dos talls:
porta avantatges innegables i derives calamitoses per als humans.
Ens preguntem: ¿l’una
o l’altra per separat o ambdues a la vegada van configurant una humanitat més
reeixida i feliç? ¿Deixen sense resposta qüestions fonamentals irrenunciables,
que s’han plantejat generacions i civilitzacions passades, com es planteja,
ara, la nostra?
El llibre de Jesús,
fill de Sira, ens parla de la saviesa i
diu: <<El Senyor de l’univers em dóna una ordre (...): “Acampa entre els
fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat” (...)Així m’he establert a Sió,
m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem. (...)He tret brotada en
un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat>>.
Sense la SAVIESA –que és Déu mateix- no hi ha resposta cabal a les qüestions
profundes de l’home d’abans, ni del d’avui. ¿És per això que l’home modern,
carregat de ciència i de tècnica i orfe de la saviesa per a interpretar i
conduir positivament la vida, viu com astorat i esmaperdut?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada