63. En perspectiva

            Diuen els llibres que hi ha 100.000 milions de galàxies a l’univers observable. Si deixem córrer la imaginació univers enllà, més lluny de la part que, fins ara, l’home ha estat capaç d’observar, alguns científics parlen de la possibilitat de que existeixin trilions de galàxies. La grandària immensa de cadascuna d’elles dóna unes xifres que produeixen calfred. Per exemple, la més pròxima, la que més coneixem, perquè és casa nostra, la Via Làctia, fa de diàmetre uns 326 milions d’anys llum. Cadascuna de les galàxies inclou entre 200.000 i 400.000 milions d’estrelles, totes elles acompanyades d’una quantitat incomptable de planetes i de satèl·lits. Alguns científics aventuren  que a la Via làctia hi podrien haver 500.000 planetes en condicions físiques per albergar la vida.  

            Si d’això passem a resumir les dades que la ciència actual ens dóna sobre l’aparició de l’home al nostre planeta, ens trobem  que, l’homo habilis, (home dotat d’habilitats), extingit fa milers d’anys, vivia a l’Àfrica, fa entre 1.900. 000  i 1. 600. 000 anys. L’home erectus (que caminava dret) el trobem a l’Àsia (Xina, Indonèsia), també extingit, capaç ja d’una indústria lítica (instruments de pedra) i descoberta del foc. Aquesta espècie va viure entre fa 1.800.000 i  300.000 anys. De l’home anomenat ergaster, segons dades de l’arqueologia, tenim notícia que va arribar a tenir capacitat de llenguatge i va existir fa un 1.600,000 anys. Ja  més a prop nostre, trobem l’home de neardenthal, anomenat també home sapiens, espècie extingida, que va ocupar Àsia i Europa, des de 250.000 fins 28,000 anys a.C. i va conviure al menys durant 5.000 anys amb la nova espècie anomenada de Cro-Magnon, l’espècie de l’homo sapiens sapiens, que és la que és va imposar, l’única espècie humana avui existent, a la qual nosaltres pertanyem.

            Aquesta panoràmica de coses i de persones, del tot incalculable en alguns aspectes, és el que albirem com a obra de Déu, de la què no en coneixem a fons més que una ínfima, una mil milionèsima part. Les mateixes descobertes espectaculars de la ciència moderna no són cap creació per part de la intel·ligència humana, sinó  només troballes, sovint casuals, de les lleis eternes que regeixen i acomboien la creació en el seu funcionament i en l’evolució de la vida. Si no ens és possible conèixer l’obra, per la seva immensitat quasi infinita, com podríem conèixer, ni que fos de lluny, el seu Autor? Tot just podem aspirar a conjecturar-ne l’existència, per tal de donar una explicació raonable a tot el que coneixem i, després, afirmar que Déu ultrapassa essencialment i de manera infinita tota la seva obra.

            Per aquesta raó ja els savis grecs ens parlen d’una teologia negativa que consisteix a negar de Déu tot el que trobem en la creació. Per exemple: Déu no és savi, perquè és la saviesa, o Déu no és bo, sinó que és el bé, o també, que Déu no és amable, perquè és l’amor. Acabem amb un fragment de  la Teologia  Mística del Pseudo-Dionís (capítol IV): Diem, doncs, que la Causa universal està per damunt de tot allò creat. No està mancat d’essència ni de vida, ni de raó, ni de intel·ligència. No té cos, ni figura, ni qualitat, ni quantitat, ni pes. No està en cap lloc. Ni la vista ni el tacte el perceben. Ni sent, ni l’atenyen els sentits. No sofreix desordre ni pertorbació procedent de passions terrenals. No està mancat de poder, ni el trasbalsen esdeveniments imprevistos. No necessita llum. No experimenta mutació, ni corrupció, ni decaïment. No se li pot afegir ésser,  ni haver, ni cap cosa que caigui sota el domini dels sentits.

Imprimir article