El desig, quan cerca quelcom de positiu i, si l’objecte desitjat, a més
a més, és d’una importància capdal,
esdevé el gran motor de la vida. Això ocorre quan el desig es torna
amor, i si allò que desitja l’home és la saviesa. Aquella saviesa que és un
coneixement global del moment present en relació a la pròpia vida, i també una
avaluació pregona de les coses i dels esdeveniments. És a dir: saber i entendre
com hem de viure el moment present i les seves circumstàncies, per tal de
fer-lo favorable al nostre bé integral.
Al llibre de la
Saviesa llegim: <<Els qui l’estimen (la saviesa), arriben fàcilment a
contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen: ella mateixa es fa conèixer
als qui la desitgen. (...) Pensar-hi sempre, ja és tenir l’enteniment
madur>>. La Saviesa total, infinita i eterna és Déu mateix. Per això, qui
cerca la saviesa, cerca Déu i, qui troba Déu, troba la saviesa. La recerca amb
desig de la saviesa sempre resulta eficaç, perquè: <<Ella ronda sempre
buscant els qui se la mereixen; generosament se’ls apareix pels camins i els
surt al pas en tot el que es proposen>>.
La saviesa és prudent,
preveu les circumstàncies possiblement variables i es prepara per a qualsevulla
eventualitat; com les verges prudents: <<Cadascuna de les prudents se’n
proveí d’una ampolla (d’oli). (...) I les que estaven a punt entraren amb ell
(el nuvi) a la festa>>. Les desassenyades havien anat a comprar oli i
arribaren tard. La festa ja havia començat i no pogueren entrar. <<Ell
(el nuvi) els respongué: Us dic amb tota veritat que no us conec. Vetlleu,
doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora>>. Vivim sempre preparats amb la saviesa, la prudència i la previsió.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada