Pervertir-se és desviar-se de la rectitud moral. Com ho féu el poble
hebreu, mentre Moisès era a la muntanya:
<<El Senyor digué a Moisès: “ Ves, baixa a la plana: s’ha pervertit
el teu poble. (...) De seguida s’han desviat del camí que jo els havia
prescrit. S’han fet un vedell de fosa i l’han adorat>>. El panorama moral
del nostre vell continent s’hi assembla molt. Fa mig segle, el nostre poble era
majoritàriament practicant de la religió catòlica: Missa dominical, sagraments,
mes de Maria, novenes, pregàries, cura espiritual dels moribunds i aspiració a
una vida moral correcta. ¿Què li ha passat al nostre poble, els darrers anys,
perquè majoritàriament s’hagi pervertit, abandonant el Déu dels seus pares i s’hagi
fet el seu vedell d’or?
A l’Evangeli hem
escoltat: <<Un home tenia dos fills. Un dia, el més petit digué al pare:
“Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca (...) Arreplegà tot el que
tenia, se n’anà a un país llunyà i un cop allà dilapidà els seus béns portant
una vida dissoluta>>. Ni els hebreus haurien abandonat Déu, ni aquell
fill el seu pare si els haguessin conegut de debò. Uns i altre portaven una
vida familiar rutinària i anodina, sense haver estimat mai Déu ni el pare. En
comptes de l’amor filial, havien viscut només la llei del temor.
El poble hebreu
destruí el seu ídol i el fill pròdig, tornà a casa i confessà: <<Pare, he
pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu>>. ¿Quan tornarà a Déu el nostre poble, abatut
sota el pes de la culpa i del fracàs? Només quan s’adoni del seu error i es
recordi de la bondat de Déu i de la seva voluntat infinita de perdó.
<<Encara lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a
tirar-se-li al coll i el besà>>. Diguem també nosaltres: <<Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que
estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes, purifiqueu-me dels
pecats>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada