Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 2 de febrer del 2015

Un temps per al dolor (Durant l’any – 5)

           En tota vida humana hi ha un temps per al dolor. Dolor físic per la composició material degradant i corruptible del nostre cos, i dolor psíquic i espiritual perquè  l’esperit, formant unitat indissoluble amb el cos, està condicionat a les variacions i a la fragilitat d’aquest. Trobem al llibre de Job: <<Però a mi, m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen  són les nits en blanc>>. I a l’Evangeli de Marc hi llegim: <<Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. (...) I ell va curar molts malalts de diverses malalties, i va treure molts dimonis>>.
            El dolor, ben assumit, i  suportat amb valentia i esperança, ens serveix d’una pedagogia excel·lent, que ens obliga a sortir de la irreflexió i de la superficialitat. Ja  no som el què ens pensàvem ser. S’ha ensorrat la nostra fortalesa, ens sentim vulnerables i ha començat a perdre força l’egocentrisme, on potser, vivíem instal·lats. El sofriment ens obliga suaument a veure els altres amb una disposició nova, perquè d’ells n’esperem l’ajut i el consol. Ara comencem també a entendre el dolor d’altri i sentim néixer en nosaltres un afecte compassiu per a tots els qui sofreixen, i la voluntat de fer-nos-hi propers per alleujar-los.
            Sovint, el sofriment obre la porta a l’oració humil i sincera i a la confiança en Déu, com refugi segur. Com el salmista, quan diu: <<Lloeu el nostre Déu, (...) que conforta els cors desfets i embena les ferides. (...) El Senyor sosté els desvalguts>>. O també s’esdevé que, davant d’una tasca que es presenta plena d’obstacles i sofriments, aparegui en el nostre interior un coratge desconegut i una disposició a tota prova, per arribar a l’objectiu que ens proposem. Sant Pau ho confessa dient: <<Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells>> ¿Podrem dir alguna  vegada com el mateix Pau: <<Tractant-se de l’Evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part>> ?
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada