En tota vida humana hi ha un temps per al
dolor. Dolor físic per la composició material degradant i corruptible del
nostre cos, i dolor psíquic i espiritual perquè
l’esperit, formant unitat indissoluble amb el cos, està condicionat a
les variacions i a la fragilitat d’aquest. Trobem al llibre de Job:
<<Però a mi, m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em
donen són les nits en blanc>>. I a
l’Evangeli de Marc hi llegim: <<Al vespre, quan el sol s’havia post, li
portaren tots els malalts i els endimoniats. (...) I ell va curar molts malalts
de diverses malalties, i va treure molts dimonis>>.
El
dolor, ben assumit, i suportat amb
valentia i esperança, ens serveix d’una pedagogia excel·lent, que ens obliga a
sortir de la irreflexió i de la superficialitat. Ja no som el què ens pensàvem ser. S’ha ensorrat
la nostra fortalesa, ens sentim vulnerables i ha començat a perdre força
l’egocentrisme, on potser, vivíem instal·lats. El sofriment ens obliga suaument
a veure els altres amb una disposició nova, perquè d’ells n’esperem l’ajut i el
consol. Ara comencem també a entendre el dolor d’altri i sentim néixer en
nosaltres un afecte compassiu per a tots els qui sofreixen, i la voluntat de
fer-nos-hi propers per alleujar-los.
Sovint, el sofriment
obre la porta a l’oració humil i sincera i a la confiança en Déu, com refugi
segur. Com el salmista, quan diu: <<Lloeu el nostre Déu, (...) que
conforta els cors desfets i embena les ferides. (...) El Senyor sosté els
desvalguts>>. O també s’esdevé que, davant d’una tasca que es presenta
plena d’obstacles i sofriments, aparegui en el nostre interior un coratge
desconegut i una disposició a tota prova, per arribar a l’objectiu que ens
proposem. Sant Pau ho confessa dient: <<Jo sóc lliure: no era esclau de
ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar
els febles, m’he fet feble com ells>> ¿Podrem dir alguna vegada com el
mateix Pau: <<Tractant-se de l’Evangeli, estic disposat a fer tot el que
calgui per poder-hi tenir part>> ?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada