En la Història de la salvació de la humanitat el Senyor fa servir dos
Mestres i dues pedagogies diferents i complementàries. La primera d’elles és
portada a terme per la persona de Jesús, a la manera humana. Es fa un de
nosaltres i ens ensenya com ho faria un dels nostres mestres degudament
preparat: per mitjà de la paraula, els símbols, la repetició de conceptes, els
signes o miracles a l’abast del seu poder diví, i el model admirable de la seva
vida, fins a poder dir:<<Estimeu-vos els uns als altres com jo us he
estimat>>. Potser podríem dir que l’ensenyança de Jesús és de preparació,
com hi ha uns estudis preparatoris per
entrar a la Universitat. Ell és el Verbum Dei, la Paraula de Déu; i el seu
ensenyament és assequible naturalment a les facultats humanes, tal com les usem
per als altres aprenentatges.
L’altre Mestre diví és
el Paraclet, que vol dir Instructor íntim del cor humà. O també significa
protector, justificador, consolador o aquell que confirma eficaçment els
ensenyaments previs: <<Us farà entendre tot el que jo us he ensenyat>>.
El seu ensenyament va dirigit no a les facultats físiques o psíquiques únicament,
sinó al nucli de la persona, al seu cor. L’Esperit Sant gira llum al bell mig
de l’ànima amb un raig de veritat divina i, amb l’amor diví que comunica, mou
la voluntat a estimar Déu i el bé. Si Jesús és la Paraula de Déu, l’Esperit
Sant és el mateix Amor de Déu.
<< Veniu, oh Sant Esperit / des del cel al nostre pit / amb un
raig de llum divina. Oh divina Claredat / visiteu la intimitat / del cor que ja
us ansia. Tot el que no és net renteu; / tot el
que ja és sec regueu; / cureu tota malaltia>>. Amen.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada