Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 23 de juny de 2014

Fe i Amor ( durant l’any – 10 )

           La fe no és una teoria, un punt de vista o una opinió sobre l’existència de Déu i la seva naturalesa, amb la qual hom pot estar d’acord o no. La fe és una opció personal,  lliure i ponderada davant la disjuntiva sobre Déu. La fe és una primera presa de contacte amb l’Altre que, si és reeixida, marca indeleblement tota la vida i condiciona el capteniment de l’individu, fins a la fi: <<Abraham, contra tota esperança esperà i cregué tan fermament, que Déu el convertí en “pare d’una multitud de pobles>>.
            La nostra fe va més enllà d’aquella d’Abraham, perquè la Història de la Salvació ha progressat i ens ha estat revelat un misteri que Abraham desconeixia: l’Encarnació. Si a Abraham la fe en Déu  li fou reconeguda per a fer-lo just, també <<Déu ens havia de tenir en compte que hàgim cregut que ell ha ressuscitat d’entre els morts Jesús, el nostre Senyor>>. Si Abraham veié trastornada del tot la seva vida per haver cregut en Déu, més a nosaltres que hem cregut en Déu i  en Aquell a qui ell ha enviat. O com ho  visqué Mateu, quan Jesús li digué: <<Vine amb mi. Ell s’aixecà i se n’anà amb Jesús>>. També ell, com Abraham, veié canviada de ple la seva vida

            La feblesa humana té el poder de desvirtuar les coses més sagrades; entre elles la fe, reduint-la sovint a fórmules abstractes i a rituals sense vida, per convèncer-nos a nosaltres mateixos, que és així com agradem Déu. En aquest cas la  nostra fe ha perdut el seu valor i la seva finalitat, perquè l’hem desvinculada de l’amor que és el seu objectiu propi. Per això, Jesús, recordant el profeta Osees, diu: <<Aneu a aprendre què volen dir aquelles paraules: “El que jo vull és amor i no ofrena de víctimes”>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada