Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 6 de juliol de 2015

Cultura de l’eficàcia (Durant l’any – 15)

           Fins ací hem arribat: valem allò que produïm. Sembla ser que el rendiment s’ha convertit en l’objectiu indispensable i primari per a la –diguem-ne- civilització del moment que ens ha tocat viure. La persona no importa. Allò que importa és el producte interior brut, fruit del treball de cadascú a benefici de la societat i, més concretament, a benefici dels especuladors sense consciència. Allò que importa realment són les coses, l’abundància de béns econòmics que, per a molts, s’han convertit en el deu que adoren amb submissió total, com si aquells béns fossin “la roca que els salva, el castell on  es troben segurs”.
            En l’extrem oposat hi trobem el pensament cristià fonamentat en tota la Bíblia, i més concretament en la persona de Jesús i el seu missatge diví. Ja el profeta Amós reconeix haver estat elegit per Déu des del  no res per enviar-lo a predicar: <<Jo no sóc profeta. (...) Jo sóc pastor. (...) Però el mateix Senyor m’ha pres de darrera els ramats, i m’ha dit: “Ves a profetitzar a Israel, el meu poble>>. Quan Jesús va elegir els seus apòstols es fixà en uns pescadors analfabets de Galilea i, en enviar-los, <Els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat.

            El projecte de Déu, doncs, consisteix  en posar en darrer terme la possessió de béns; limitant-los a lo estrictament necessari per a una vida digna, i tenir en el punt de mira la persona: la seva dignitat, la llibertat de fills, la plenitud personal, la felicitat, la salvació. Potser enlloc no trobaríem un resum tan sencer d’allò que Déu vol per a cadascú de nosaltres, com  en la Carta de sant Pau als efessis: <<Beneït sigui Déu, (...) que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel ; ens elegí en ell, abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist. (...) Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim>>. ¿Que té que veure, doncs, amb el pla de Déu, la falera per l’eficàcia, el vertigen per la producció, la bogeria per l’acumulació de béns materials, l’avarícia, la depredació, l’explotació dels febles indefensos?  Mentre que aquests darrers cobegen les coses, Déu estima i cerca la persona.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada