Pot passar (hi ha el risc) que ens tanquem en nosaltres mateixos o que
ens posem el primer de la llista. De vegades trobem que som el nostre únic
motiu d’interès: la meva salut, els meus estudis, els meus negocis, el meu
benestar, la meva terra, el meu club de futbol, la meva fe, la meva virtut. ¿I
els altres? Ah, no hi havia pensat! Quan, de fet, la nostra sort o dissort van
estretament lligades a les dels altres, siguin propers o sigui la comunitat
sencera. Pitjor encara seria intentar fer caure els altres per treure’ls de
fer-nos nosa o senyalar-los pejorativament amb el dit.
La nostra plenitud rau
en la plenitud de tots. O tots o ningú. <<Si dones el teu pa als qui
passen gana i satisfàs la fam dels
indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com
el dia. (...) Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es
tancaran a l’instant les teves ferides>>. Compartir els béns corporals és
el nostre deure i la voluntat de Déu.
Però hi ha uns altres béns: els
espirituals, que també hem de compartir. Ésser llum per als altres, amb la
nostra vida lluminosa, és un repte fabulós. Com també donar gust a altres vides
amb una vida saborosa de veritat i de bé, serà per a nosaltres un programa
esplèndid. <<Vosaltres sou la sal
de la terra. (...) Vosaltres sou la llum del món>>
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada