Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 24 d’abril de 2017

30. Experiència de Déu.

       L’arrel és l’òrgan soterrat, que fa la funció vital de fixació a terra de l’arbre o de la planta superior, per una part, i per l’altra, s’encarrega de l’absorció d’aigua i de substàncies químiques, que dissol i tramet a tota la superfície, per procurar-li vida i creixement.
      Aquest fenomen és imatge d’allò que passa a l’interior de l’ésser espiritual. En el fons mateix de nosaltres, al nucli del nostre ésser, hi ha el punt de contacte amb l’Ésser suprem que li assegura l’existència, el creixement, el sentit i la realització total. És el lloc de l’experiència de Déu. El contacte Déu - creatura és natural i té lloc en tota persona humana. Tant si en pren consciència, com si no. És la forma com Déu és actiu permanentment en tota creatura; en cadascuna, segons la seva naturalesa.
      A més a més, tota persona és convidada, sense distinció per raons morals, ideològiques o religioses a prendre consciència d’aquest fet. És  l’experiència de Déu. És clar que Déu pot provocar extraordinàriament una tal presa de consciència, encara que aquest no deu ser, de lluny, el camí normal.      
      La nostra condició d’éssers intel·ligents i lliures ens dóna la capacitat i els instruments per descobrir el secret i acudir a la cita.  Per començar, no podem mantenir la idea d’un deu llunyà, assegut al seu tron, ocupat en governar el món i les seves creatures, a perseguir els dolents i premiar els bons; utilitzant àngels com missatgers i esperant el resultat de la lluita dels seus fills contra el dimoni. Déu no és així. És el Déu amb nosaltres, amb el món, amb totes i cadascuna de les creatures, creant-les i estimant-les contínuament. Perquè l’existència i la vida de les creatures no és altra cosa que l’existència i la vida de Déu comunicades per ell lliurement i sense interrupció.
      A més de l’aclariment d’aquest concepte, la netedat de cor, la moderació en els costums, l’opció decidida a favor de la veritat, la justícia i el bé, com també la disposició amorosa a favor de Déu i de l’altre, desbrossen el camí ample i confortable, que desemboca en l’experiència vital de Déu.
      Posat tot això, ens mancaria només un esperit contemplatiu, que porta naturalment a l’escolta del nostre interior i a la percepció passiva de tot allò que passa, tant dins nostre com a l’exterior. És allí on sentiríem l’aleteig de l’Esperit de Déu. Seria l’experiència de Déu.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada