Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 3 d’abril de 2018

76. Encontre personal

Allò essencial de la vida cristiana consisteix –segur que tots hi estem d’acord- en l’encontre personal amb Jesús. Potser a l’estil de la dona samaritana vora el pou de Jacob, de Pere al llac de Tiberíades, o de Pau camí de Damasc. Qui sap si com Ignasi de Loyola, com Teresa de Lisièu, o com Teresa d’Ávila. En tot cas, una descoberta  i un apropament personal a Jesús de Natzaret.
            Però ¿amb quin Jesús ens trobem? Em pregunto si, cas que Jesús no s’hagués identificat amb la bucòlica imatge de pastor, algú altre s’hauria atrevit a penjar-li aquesta paràbola o ni tan sols li hauria passat pel cap a ningú. ¿No ho hauríem considerat com una devaluació de la persona de Jesús i la seva missió? El pastor, encara que estigui revestit de bonhomia, i no sigui menyspreat per ningú, no passa d’ésser una persona sense rellevància.
            Ens hauria semblat millor anomenar-lo cabdill o mestre, rei o capdavanter, jutge o conseller. Una paràbola  amb algun d’aquests títols, ens hauria semblat més adient i respectuosa. A la fi, són títols que se li han atribuït més tard, alguns d’ells amb arrels bíbliques i altres, fruit del respecte i la pietat.
            Malgrat tot, com que Jesús volia inspirar confiança i evitar que li tinguéssim por, ens va dir: <<Jo sóc el bon pastor>> (...) Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.>> Després d’aquesta confidència amorosa, quasi sentimental, ¿qui és capaç de pensar amb por, recel, dubte o sospita, en la figura de Jesús?
            I ell sabia prou bé el que es deia: el primer pas és confiar-se a algú que ens atreu, que veiem clarament que està amb nosaltres i ens protegeix. La primera cosa necessària, és sentir-se estimat. Sense aquesta atracció prèvia, no cal que ens parlen d’obligacions, que ens imposin preceptes, que ens amenacin amb càstigs o ens vulguin atreure amb promeses. La raó bàsica  de la missió de Jesús és portar els homes a l’amor del Pare, i la seva intenció primera és atreure els homes al coneixement  d’aquell amor gratuït, i a la resposta amorosa dels homes al Pare.

            Quan, en la nostra missió que anomenem evangelitzadora, no som capaços d’ajudar a produir l’encontre efectiu i confiat entre l’home i el Pare, en la persona de Jesús, és un esforç dramàticament inútil i decebedor. Potser hem filosofat molt bé, àdhuc és possible que siguem bons biblistes i teòlegs; amb tot, no hem sabut posar el dit a la nafra, no hem estat capaços d’ajudar a infantar esperança i deslliurar amor. 

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada