Que tenim necessitat de reflexionar n’estem convençuts, però, ¿tenim
temps per fer-ho? ¿Ens sentim prou lliures, relaxats, imparcials, per fer-ho
adequadament? ¿Tenim prou empenta per abordar qüestions substancials i
transcendents i prou capacitat, en aquests temes, per arribar a conclusions
fermes i verídiques? <<Si amb prou feines ens afigurem les coses de la
terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, qui haurà estat
capaç de trobar el rastre de les coses del cel?>>.
Hi ha una capacitat de
sàvia reflexió que no ve de nosaltres; aquella que ens obre la porta al
coneixement de Déu per albirar la seva voluntat: <<¿Qui hauria conegut
mai què desitjàveu, si vós mateix no haguéssiu donat la saviesa, si no
haguéssiu enviat de les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els
camins dels habitants de la terra, els homes han après a conèixer què és del
vostre grat, i la saviesa els salva>>.
La reflexió que ens
porta a voler seguir Jesús i els seus camins cal que sigui acurada, sincera i
convincent per tal de no fracassar: <<Suposem que algú de vosaltres vol
construir una torre. ¿No us asseureu primer a calcular-ne les despeses, per
veure si teniu recursos per acabar-la? La condició que ens demana Jesús per poder ser deixebles
seus és la d’estimar-lo per damunt de tot i <<més que el pare i la mare,
més que l’esposa i els fills, que els germans i les germanes, i fins i tot que
la pròpia vida>>. És a dir,
estimar-lo de tal manera que ningú ni res ens pugui impedir de seguir-lo. Que
l’Esperit Sant que ve de les altures ens
ho faciliti.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada