Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 24 d’octubre del 2016

La immensitat, la pietat i l’amor de Déu ( Durant l’any – 31 )

            De vegades parlem de la immensitat de l’univers (milers de milions d’anys llum de distància entre punts diversos). Però, mireu què llegim al llibre de la Saviesa: <<Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí>>. Déu és immens en tots els sentits, és a dir, en totes les dimensions possibles. Raó per la qual podem llegir en el mateix llibre de la Saviesa: <<Justament perquè ho podeu tot, us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se>>.
            La pietat de Déu és parella a la seva immensitat: <<I vós, Senyor, que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present a tots>>. La seva pietat envers els homes és de sempre, començant pels primeres pares  i seguint amb el poble d’Israel, durant tota la seva història. Com reconeix el llibre de la Saviesa: <<Servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.>>.

            La font de la pietat de Déu amb els homes és el seu amor, igualment immens: <<El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat>>. Quan Déu es féu present entre  nosaltres per la persona de Jesús, palesà inequívocament el seu amor, que es manifestà en pietat universal amb tots aquells que s’hi van apropar per obtenir el perdó: <<Un  home que es deia Zaqueu, (...) s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret, alçà els ulls i li digué: “Zaqueu, baixa de pressa que avui m’he de quedar a casa teva”. Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content>>. Veiem clar qui tenia més necessitat d’aquell encontre, però no sabem qui en tenia més desig. <<Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: “Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restitueixo quatre vegades més”. Jesús digué: “Avui s’ha salvat aquesta casa>>. Benauradament, es trobaren el penediment del pecador, la pietat i l’amor de Déu i el seu perdó.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)