La missió més excelsa de la dona és la
maternitat. ¿Quina altra de les tasques que duu a terme durant la seva vida
s’hi podria comparar? Per la maternitat, la dona, participa més que ningú del
poder creador de Déu, que la pren com a col·labora necessària en la perpetuació
de l’espècie humana. Molt més que el pare: per la gestació, l’alletament i l’acompanyament
en la criança i l’educació del nou nat. Per tot això el nom de mare és
venerat devotament i defensat aferrissadament per tot bon fill i per totes les
civilitzacions conegudes.
¿Què
direm, doncs, quan parlem de Maria, la Mare de Jesús, el Fill de Déu? Sant Pau
escriu emocionat als cristians de Galàcia: <<Quan el temps arribà a la
seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, (...) perquè
obtinguéssim ja la condició de fills>>. Maria exercí amorosament de mare.
Quan Jesús es quedà al temple, a Jerusalem, <<la seva mare li digué: “Fill, ¿perquè t’has portat així
amb nosaltres? (...) Se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi
creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu
favor>>. Maria fou mare del Fill
de Déu, del príncep de la pau, del salvador del món i n’exercí plenament. És
per això que la cultura cristiana la erigit com a Mare de tots: també dels
fills adoptius de Déu, que som nosaltres, i l’ha venerat sempre amb gran
tendresa per la seva condició de Mare: la Mare de Déu de...i de....etc.
És
ara quan s’ha devaluat entre moltes dones el concepte de mare en benefici de la
ideologia de gènere i de la igualtat entre sexes. Demanem a Maria, Mare de Déu que, amb l’ocasió d’aquest Nadal, ens
aconsegueixi del seu Fill a tota la societat i més intensament a les dones, una
llum interior i el seny necessari per tornar als valors essencials, purificats
dels defectes adherits a la feblesa humana amb el pas del temps. I que les
nostres famílies visquin felices, aixoplugades sota l’amor matern.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada