Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 29 de desembre de 2014

Maternitat (Sta. Maria, Mare de Déu)

            La missió més excelsa de la dona és la maternitat. ¿Quina altra de les tasques que duu a terme durant la seva vida s’hi podria comparar? Per la maternitat, la dona, participa més que ningú del poder creador de Déu, que la pren com a col·labora necessària en la perpetuació de l’espècie humana. Molt més que el pare: per la gestació, l’alletament i l’acompanyament  en la criança i l’educació del  nou nat. Per tot això el nom de mare és venerat devotament i defensat aferrissadament per tot bon fill i per totes les civilitzacions conegudes.
            ¿Què direm, doncs, quan parlem de Maria, la Mare de Jesús, el Fill de Déu? Sant Pau escriu emocionat als cristians de Galàcia: <<Quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, (...) perquè obtinguéssim ja la condició de fills>>. Maria exercí amorosament de mare. Quan Jesús es quedà al temple, a Jerusalem, <<la seva mare  li digué: “Fill, ¿perquè t’has portat així amb nosaltres? (...) Se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor>>.  Maria fou mare del Fill de Déu, del príncep de la pau, del salvador del món i n’exercí plenament. És per això que la cultura cristiana la erigit com a Mare de tots: també dels fills adoptius de Déu, que som nosaltres, i l’ha venerat sempre amb gran tendresa per la seva condició de Mare: la Mare de Déu de...i de....etc.

            És ara quan s’ha devaluat entre moltes dones el concepte de mare en benefici de la ideologia de gènere i de la igualtat entre sexes. Demanem a Maria, Mare de Déu que, amb l’ocasió d’aquest Nadal, ens aconsegueixi del seu Fill a tota la societat i més intensament a les dones, una llum interior i el seny necessari per tornar als valors essencials, purificats dels defectes adherits a la feblesa humana amb el pas del temps. I que les nostres famílies visquin felices, aixoplugades sota l’amor matern.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada