Quan hom ha errat el centre o l ‘ha perdut es torna desequilibrat o
guillat. Si una roda es descentra es torna inservible, perquè el centre és el
nucli al voltant del qual totes les parts ocupen el seu lloc i exerceixen amb
naturalitat la llur funció. Quan no encertem quin és el centre d’un conjunt
d’objectes, anem a la deriva i en traiem conclusions falses, com quan es tenia
per certa la teoria segons la qual la terra era el centre del nostre sistema
solar. En adonar-se del error i comprovar que el centre era el sol, es produí
un daltabaix monstruós, que va permetre encarrilar científicament l’astronomia.
Com no serà de greu el
desencís de l’egocentrista quan, per la causa que sigui, descobreix que ell,
contràriament a com s’havia vist fins ara, no és el centre de l’univers ni de
ningú i que en comptes de girar al seu entorn per ésser-li d’alguna utilitat,
és ell qui gira entorn de tot i de tothom en la roda de la creació. Més ben
dit: que ell, amb tot i amb tots, giren entorn de l’únic centre, la causa i el sentit
de tot allò que existeix.
Diríem que les coses comencen
a tenir sentit quan de l’egocentrisme, hom passa a l’altruisme. És llavors quan
estem disposats a fer-nos deixebles humils i desperts de la Saviesa Universal,
en comptes d’enfrontar-nos-hi arrogants. Perquè l’egocentrista posseeix la
supèrbia suficient com per creure’s autoritzat per demanar comptes al mateix
Déu.
A l’entorn del seu “jo”,
l’egocentrista ha bastit una fortalesa, que l’aïlla de la vida i dels altres:
criteris, certeses, temors, dubtes, desigs, plaers, cobejances, instal·lacions,
interessos, construeixen els murs, sovint infranquejables, de la seva daurada
presó. S’ha auto proclamat rei i no té cap súbdit que li reti vassallatge. Només el corrent
universal de la vida, la realitat objectiva pot enderrocar el castell de
falsedats que s’avia bastit i fer-lo baixar al terra del rol que li correspon
en l’entramat de la creació, que gira ordenadament al voltat de Déu, l’únic centre de gravetat que governa
l’univers.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada