Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 1 de novembre del 2017

61. Veniu, Esperit creador

           La meva pregària, Senyor, no és un clam perquè vingueu des del cel a socorre’m. Ja sé, Esperit creador, que esteu a prop, que esteu a la porta i truqueu. Com és que no heu entrat encara? Potser no m’havia adonat que fóssiu aquí, amb el cap blanc per la rosada d’una llarga i freda nit d’espera. Potser no havia entès encara que calia convidar-vos a entrar perquè Vós, respectuós amb la nostra llibertat, i una mica tímid, no goseu entrar mai on no sou expressament convidat. Ara que ho entenc us convido amb cor humil i sincer, tot dient-vos : Veniu, Esperit creador, entreu a casa meva i disculpeu la meva manca de seny, la fredor i la indiferència incomprensible, que m’ha fet tardar tan de temps a entendre que estàveu davant la porta de casa meva, amb el propòsit ferm d‘entrar.
            Si Vós entreu,  Senyor, ja en tinc prou. La vostra presència m’és suficient, perquè amb ella em venen tots els béns i són foragitats tots els mals. Els homes de tots els temps han cercat sense parar camins propis, mètodes pedagògics complicats, propostes ascètiques, i moltes més coses per tal d’alliberar-se de tot mal i poder viure plenament en el bé, però el resultat és, al menys en part, decebedor, si no hi sou Vós. Veniu, doncs, Esperit Creador, a casa meva que, des d’ara, és també casa vostra, i feu-hi estada.
            La vostra visita, la vostra presència en la intimitat de cadascun de nosaltres, té objectius ben concrets. Ja que heu vingut, executeu-los amb la profunditat vital que us és pròpia i aparteu de nosaltres els obstacles que impedeixen la seva execució. Primer de tot visiteu les ments de tots els vostres. No sé si hi podreu entrar, donat el volum dels conceptes, teories, residus culturals, convenciments refermats  per hores i hores de lectura, d’estudi, de reflexió, de meditació. d’oració (?). Feu-vos lloc Vós mateix, si us plau, esborrant el que és erroni, relativitzant els absoluts forçats per circumstàncies culturals, ajudant-nos a entrar amb Sant Joan de la Creu a la nit fosca de la fe, amb Sant Agustí a la docta ignorància  i amb Dionís en la tenebra lluminosa, on té realment la seva morada aquell que està més enllà de tot ésser.
            Després d’això, oh Sant Esperit, visiteu les  nostres voluntats, omplint de gràcia suprema els cors que vós mateix heu creat, perquè, altrament, les  nostres voluntats s’embadaleixen davant els béns immediats, sensibles, mesurables. Alguns d’ells, tot i ésser positius, o fins i tot, necessaris, són puntuals i efímers sense cap transcendència definitiva, insuficients per donar resposta a les necessitats profundes del nostre jo. Altres, aparentment atractius, són buits de tot contingut profitós per al nostre creixement personal o, pitjor encara, negatius i causa d’embrutiment per a la nostra consciència. Visiteu, doncs, Esperit diví la nostra ment i la nostra voluntat per tal de transformar-les de dalt a baix i fer-ne morada digna de la Santa Trinitat.

Imprimir article
Publicado por en
Etiquetas:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)