Tot està a les mans de Déu. En el cas de Cir, rei de Pèrsia, Déu es
serveis d’ell per tornar la llibertat als captius d’Israel deportats a
Babilònia: <<El Senyor pren Cir, el seu ungit, (i li diu): “Sense que em
coneguessis, t’he fet prendre les armes perquè sàpiguen de llevant fins a
ponent que no hi ha ningú fora de mi. Jo
sóc el Senyor. No ni ha d’altre>>. To seguit, Cir publica un edicte
decretant la llibertat dels deportats, i palesa així que el poder de Déu està
per damunt de les potestats d’aquest món.
El ciutadà ras està
sotmès a les potestats terrenals i, per damunt d’elles, al poder absolut de
Déu. El seu rol consisteix en edificar la ciutat terrenal col·laborant amb el poder legítim d’aquest món, i la ciutat
celestial obeint els preceptes del Senyor. En cas de conflicte, el seu deure és
d’obeir primer Déu que els homes. Mantenint aquesta jerarquia de valors, el
ciutadà, guiat per la seva consciència, observarà amb tota cura l’obediència a
Déu i al poder constituït.
Jesús confirma clarament aquesta
doctrina, quan preguntat si <<Es lícit o no de pagar tribut al César>>,
després d’haver vist la moneda amb el nom i la figura del Cèsar, respon
<<Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de
Déu>>. La missió de tot ciutadà –particularment de tot cristià- no és
altra que, obeint la seva consciència, ben formada i amorosament guiada pel
Senyor, treballar generosament amb tots els altres ciutadans per la consecució d’un món millor, que
sigui una estança digna i còmoda per a tots els humans, i port ample i segur de
sortida cap a la ciutat celestial.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada