El llenguatge bíblic fa us molt sovint de la
comparació entre el nodriment físic i aquell espiritual. Potser per suscitar
interès, potser perquè s’entengui millor el missatge espiritual. En aquest
sentit llegim als Proverbis: <<La saviesa (...) prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la
taula>>. A continuació aclareix que es tracta d’un convit espiritual,
quan diu: <<Que vinguin els illetrats. I als qui no tenen enteniment, els
diu: “Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra
ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement>>.
El
nodriment del nostre cos és tan imprescindible, que la mateixa naturalesa
s’ocupa que el fetus, recent concebut, s’alimenti de la sang de la seva mare i,
de manera semblant, cada ésser vivent troba el seu sosteniment al mateix entorn
que l’ ha donat la vida. La vida espiritual, sobre tot en el seu vessant
sobrenatural, demana la participació de la voluntat lliure, tant per adonar-se
de les seves necessitats, com per cercar el seu nodriment i trobar-lo. Diu el
salmista: <<Tasteu i veureu que
n’és de bo el Senyor>>. Aquest cercar i trobar el nodriment espiritual
trasbalsa l’ordre de la vida física corporal, perquè l’home espiritual ha
descobert la seva necessitat de bé, de veritat, de discerniment entre el bé i
el mal, d’altruisme i d’amor. Per això passa de vegades allò que llegim en el
salm: <<Els rics s’empobriran, passaran fam, però als qui busquen el
Senyor no els faltarà cap bé>>. Alguns viuen i potser moren massa tips en
el seu cos mentre el seu esperit mor de inanició. D’altres que sofreixen
l’escassetat de pa viuen en l’abundància
de nodriments espirituals.
Dit
això, crec que es pot entendre millor el missatge del fragment de Sant Joan que
hem escoltat. <<Jesús digué als jueus: “Jo sóc el pa viu baixat del cel.
Qui menja aquest pa viurà per sempre>>. La vida de Jesús, les seves
ensenyances, el seu amor a tothom, la inaudita esperança que proclama, el seu
lliurament a la mort amb sang vessada i la carn triturada, ha acabat tot en vida
nova de ressuscitat, i són per a nosaltres, el millor nodriment espiritual que mai no havia
conegut la Història. Raó per la qual afegeix Jesús: <<No és com el pa que
van menjar els vostres pares. Ells van
morir, però els qui mengen aquesta pa, viuran per sempre>>. Mengem aquest pa quan acceptem Jesús sense
condicions i fem nostre el seu ensenyament;
quan ens deixem conduir per ell, al punt de
no viure ja per a nosaltres mateixos, sinó per a Déu i per als altres.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada