Sembla ser un instint de la naturalesa humana.
Ens referim a la dèria per posseir més i
més coses, més i més riqueses, fins que el cor queda tancat a tota possibilitat
altruista. En arribar a aquest estat l’home ja no posseeix res, ans al
contrari,. es governat i posseït per aquelles coses que ha pretès posseir. Hom
ha perdut la llibertat i s’ha encadenat a l’esclavatge de les riqueses que, amb
tanta dèria ha cercat. Ara, l’home ha perdut el seny, i s’ha venut a si mateix
per un plat de llenties. Oh, si pogués recobrar el sentit comú, l’enteniment,
la saviesa! Diu el llibre de la saviesa: <<Vaig pregar Déu que em donés
enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons,
i, comparada amb ella. tinc la riquesa per no res>>.
No
se’n veuen senyals per enlloc, però és urgent que la gent més desperta s’adoni que el carrer per on anem no té sortida. La
humanitat cada vegada té més ciència, més
poder, més béns globals, al temps
que aquells èxits es concentren cada cop en
menys persones, mentre creix el nombre dels empobrits i marginats, sense
que ni uns ni altres albirin per enlloc la felicitat. Tan de bo que mols fessin
seva la pregària del salmista! <<Ensenyeu-me a comptar els meus dies per
adquirir la saviesa del cor>>. Tan de bo els de dalt i els de baix es
convencessin, uns i altres, d’aquella profunda convicció del savi! <<Juntament
amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses
incomptables>>. Riqueses espirituals, més que res, que duen amb elles
l’elixir de la felicitat.
El
fet que narra l’Evangeli d’avui confirma gràficament tot el que acabem de dir.
Diu així: <<Un home corregué (després sabem que es tracta d’un jove ric)
s’agenollà als seus peus i li preguntava: “Bon
mestre ¿què he de fer per posseir la vida eterna? >>. Jesús li proposà de procurar una vida
honesta tot complint tots els manaments de Déu. L’home li contestà que això ja
ho feia però, implícitament, li confessà la seva infelicitat. Llavors Jesús va més a fons, tot anant a
l’arrel del seu problema, que era l’aferrament a les riqueses, i li digué:
“Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i
tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi”. Ell no està
disposat a desfer-se de l’afecció vital a la riquesa, que és la causa única de
la seva infelicitat. Per aquesta raó <<Aquesta resposta de Jesús el
contrarià i se n’anà tot trist, perquè era mol ric>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada