Ajut i companyia (Durant l’any -27)

        La narració simbòlica del Gènesi sobre la parella, que hem escoltat, conté una tesi, una lliçó teològica d’un abast doctrinal sobre el tema que, aplicat i viscut íntegrament, resulta ser el més savi, útil i satisfactori de tots els que s’han assajat en el decurs de la Història. Un sol home i una sola dona constitueixen l’equip natural i primari en vistes a l’ajut i a la companyia, per tal d’evitar la tristesa de la soledat. A més a més, les limitacions i mancances individuals es poden superar amb la suma de les qualitats de l’home i de la dona, en vistes a un mateix projecte de vida.
        La constitució de la parella no pretén solament resoldre les mancances i les necessitats de l’un i de l’altra, sinó aquelles de la nova realitat, és a dir, del nou ésser moral, com ve a ser la unió dels dos, compromesos en una sola visió de futur i un projecte de vida únic. <>, diu en un altre lloc.
        La parella, quan ha decidit recórrer junts un itinerari, aconseguir un objectiu comú, col•laborar amb el designi creador de Déu de comunicar la vida en les millors condicions, ha de preveure dificultats i ensurts de tota mena. Són esculls i pedres en el camí que es donaran en qualsevol opció de vida, en tota vocació, sigui en solitari o en parella. En situacions semblants l’actitud raonable i ètica, no pot ésser mai l’abandó, la covardia o la traïció, sinó la posta en marxa de totes les capacitats intel•lectuals, morals i afectives per superar els obstacles. És el que en diem fidelitat, èxit en l’empresa i felicitat personal per l’objectiu acomplert.. Els fariseus digueren a Jesús: <>. Davant l’escandalosa facilitat actual de separacions ¿què podem pensar de la responsabilitat, de la valentia moral i del nivell de humanitat de la gent del nostre temps?
Imprimir article