Avui és primer diumenge de Quaresma, i comencem un viatge litúrgic. La
Litúrgia (la nostra celebració dominical) ens acompanyarà, amb la seva excel·lent pedagogia, fins al terme del
nostre viatge: la Pasqua. Sortim d’un lloc de servitud i d’esclavatge: la
condició de pecadors, el farcell dels nostres dubtes, la càrrega de la nostra
feblesa, de les nostres malalties, de les angoixes d’una vida mediocre,
condicionada a causa d’unes passions mal
controlades i d’un egoisme empobridor.
Com el poble d’Israel:
<<Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina
dura. (...)Llavors vam cridar el Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà
el nostre clam. (...) El Senyor ens va fer sortir d’Egipte (...) ens va
introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i
mel.>> És el que fa sempre el Senyor a través de la prova (el desert), i
dóna sortida esplendorosa a les vides que no en tenien cap.
O com Jesús. Ell també
emprengué un viatge: <<En aquell temps, Jesús, ple de l’ Esperit Sant
se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduí pel
desert.>> Allí es trobà en soledat amb el Pare, que el protegí del
temptador i l’encoratjà a emprendre la missió més gran i eficaç de tota la
història humana. La reflexió i la
pregària quaresmals ens ajudaran a conèixer millor el misteri de Crist i
acomodar-hi la nostra vida.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada