Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 9 d’abril de 2018

77. Déu és amor

          <<L’amor ve de Déu>>; exclusivament de Déu. Ningú més fora d’ell, encara que hom sigui capaç d’estimar o d’ésser estimat, és amor. En les criatures l’amor és un predicat, un adjectiu qualificatiu, un afegit que pot ser-hi o no. Per contra, en Déu l’amor és consubstancial, definitiu, essencial. És doncs veritat que l’amor, tot amor, ve de Déu.
            Qui ha de rebre l’amor com un do que ve de fora, de cap manera pot ser el primer d’estimar; la qual cosa fa absolutament certa aquesta afirmació de sant Joan: <<No som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos>>. És evident que per poder creure aquesta afirmació ens cal alguna prova. La tenim en el mateix Joan quan diu: <<Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món  el seu Fill únic>>.
            Ara, doncs, hem de fixar la nostra mirada en Jesús, a veure que  diu i que fa, perquè ell és la prova de l’amor que Déu ens té. I ell diu: <<Jo us estimo tal com el Pare m’estima (...) Ja no us dic servents, perquè el servent no sap que fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare>>. Per altra part, allò que fa Jesús és prou conegut: estima tothom, començant pels petits, marginats i pecadors, fins a causar escàndol en els puritans de l’època, per la seva complicitat amb els marginats de la societat i de la religió. Tot això perquè el seu amor també ve de Déu: <<Jo us estimo tal com  el Pare m’estima>>.
            L’amor que ve Déu no és aigua estancada, que es podreix, sinó aigua cristal·lina que segueix sense parar un circuit vivificant, com es dedueix d’aquesta asseveració de Jesús: <<El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat>>.

            Mireu, doncs, la bellesa de l’itinerari vital de l’amor: tot amor surt de Déu que  n‘és la Font, i passa per Jesús, el seu enviat, que ens estima a nosaltres amb el mateix amor que rep del Pare. Si nosaltres corresponem a l’amor rebut i ens estimem entre nosaltres, per l’altre, l’amor torna a Déu, ja que tot amor al pròxim és amor a Déu. Més breument: El Pare estima Jesús, el qual, al seu torn, ens estima a nosaltres; nosaltres estimem el pròxim i, per ell, l’amor que ha vingut de Déu, torna infal·liblement a Déu.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada