La porta és l’indret per on volem introduir l’itinerari de la nostra
vida. L’entrada per la porta es fa per una decisió lliure de la voluntat,
perquè ens ha estat donat encaminar la vida cap a on vulguem. La porta estreta
té límits: uns muntants i una llinda; i ens porta a un camí estret. L’estretor
de què parlem es refereix al comportament ètic i moral, que els americans
resumirien en la llei i l’ordre. Nosaltres sabem que aquesta estretor ve
marcada per la llei natural, que ve de Déu, i per les lleis positives que ens
han donat l’Església o l’Estat, així com per l’experiència de generacions
passades. Assenyalar en tot moment la bona direcció, és tasca de la consciència
de cadascú. L’objectiu del procés és deslliurar-nos del mal, assegurar-nos la
pràctica del bé i conduir-nos a un final feliç de tot el viatge. D’aquí ve la urgència de l’avís de
Jesús: <<Correu, mireu d’entrar per la porta estreta, perquè molts voldran
entrar-hi i no podran>>. Perquè ells refusen de cor tota limitació i
estretor.
Són els qui han volgut
entrar per la porta ampla i anar pel
camí ample: No volen lleis que limitin les seves pretensions, i aquelles que no
poden negar volen adaptar-les als seus gustos i capricis. Diuen que les normes
només serveixen per reprimir. Prefereixen màniga ampla i anar sempre per on els
ve de gust. No s’adonen que també les autopistes inclouen normes de circulació
i que els perills de no obeir-les poden
tenir conseqüències mortals. La màniga
ampla inclou amargors i frustracions inesperades.
Allò que fem de la
nostra vida és en definitiva el que comptarà. En arribar al terme, diran:
<<Senyor, escolteu-nos. Ell els respondrà: No sé d’on sou. Lluny de mi
tots vosaltres que obràveu el mal>>. El
camí estret ha propiciat una vida plaent i ha portat a un final feliç. El camí ample
ha significat una vida d’ensurts i desesperances per acabar en un buit sense
sentit.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada