Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 20 de setembre del 2017

56. Punt de referència

            Ho dic de Jesús. Referint-nos a ell tenim un coneixement més aproximat del Déu incognoscible per infinit i etern, del Déu que no pot ser comparat a res de conegut. En efecte, per Jesús coneixem primer que res, l’amor de Déu envers l’home: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”. Jesús és penyora de l’amor de Déu al món i garantia de la seva aposta per la nostra salvació: “Perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”.
            En Jesús, endemés, hi tenim  la revelació de com és en realitat l’amor que Déu ens té. Si mirem Jesús –la seva paraula i la seva obra- veurem amb els ulls de la carn i sentirem amb la oïda física, com i a qui i perquè estima Déu. Jesús estima, en nom i representació de Déu, tots els qui tenen fe, siguin qui siguin: pecadors, pobres, malalts, marginats, mestres de la llei, pagans, fariseus. El seu amor és gratuït, sense demanar a canvi res més que no sigui la fe i la conversió de cor. Una fe i conversió indispensables, com acceptació de l’amor gratuït, i en correspondència al mateix.
            La paraula de Jesús anà sempre en la mateixa direcció del seu comportament. Els seus sermons i diàlegs n’estan plens, i algunes paràboles tenen expressament manifesta la sola intenció de donar a conèixer la generositat, la gratuïtat i l’absència de condicions de l’amor de Déu. És per tot això que tenim en Jesús l’únic retrat vivent de Déu i de la seva actitud envers nosaltres, els humans.
            En Jesús tenim encara més que això. La raça humana s’ha situat, des dels orígens, en una actitud de connivència amb el mal per causes que no tenim massa clares i, bona part d’ella, segueix en la mateixa direcció. L’obra de Jesús consisteix en capgirar radicalment aquest signe negatiu, per orientar la humanitat en el sentit contrari, és a dir: cap al bé, cap a Déu. Ho fa en la seva pròpia persona, posant-se al costat del bé, és a dir de Déu i convidant tothom a fer el mateix, a seguir-lo. Tots aquells que lliurement el segueixen, s’identifiquen amb ell en la vida, en la mort i en la glorificació. Aquest és el misteri de la redempció, de la salvació per Crist i amb ell.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada