La primera lectura que hem escoltat en la celebració d’aquest misteri
de passió, és una visió profètica d’Isaies (Is 52:13-53:12), on es descriu el futur holocaust del Messies
promès, el seu significat i els beneficis d’aquell fet per a la humanitat
pecadora. Així el veu Isaies: <<De tan desfigurat, ni tan sols semblava
un home, no tenia res d’humà la seva presència. (...)Rebuig entre els homes,
home fet al dolor i acostumat a la malaltia, semblant a aquells que ens rebutja mirar, els menyspreàvem i el
teníem per no res>>. Exactament aquesta va ser la situació de Jesús
detingut, maltractat, escopit, assotat, coronat d’espines i clavat a la creu.
¿Quina era la raó profunda de la situació en què es trobà
Jesús? Ho diu Isaies:<<Ell portava les nostres malalties, i havia pres
damunt seu els nostres dolors. (..) Ell, per les nostres faltes, moria
malferit, fet pols per les nostres culpes>>. Ell, no tan sols s’havia fet
solidari amb la humanitat, compartint tots els avatars de la vida dels homes.
Amés, havia estat enviat a restaurar-nos, a crear-nos de nou, a ésser un segon
Adam per inaugurar una nova Aliança de Déu amb nosaltres. Havia de posar fi a
la història d’una humanitat pecadora per inaugurar-ne una altra, el poble fidel
Déu. D’alguna manera s’havia de fer càrrec de tot el mal passat per esborrar-lo
i començar de Nou. Per això es convertí a favor nostre en << un home castigat que Déu assota i
humilia>>. Llavors, <<complia la pena que ens torna la pau, i les
nostres ferides ens curaven>>.
Jesús va suportar els
dolors i les befes de la passió i la mateixa mort amb una enteresa total: <<Com els anyells
portats a matar, o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni
tan sols la boca>>. Acomplerta la missió, el resultat benèfic no es féu
esperar: <<El servent ha crescut davant d’ell (el Senyor) com un rebrot,
com la soca tallada que reviu en una terra eixuta>>. Perquè era aquest el
projecte de Déu Pare: <<Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,
veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor
arribarà a bon terme>>. El món
cristià, des de la resurrecció fins ara, amb els seus alts i baixos, amb les
seves virtuts i defectes, és el testimoni històric de l’èxit del pla de Déu, dut
a terme per la Passió, la mort i la Resurrecció de Jesús, que aquests dies
commemorem i celebrem.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada