Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 14 d’abril del 2014

La profecia (Divendres sant)

              La primera lectura que hem escoltat en la celebració d’aquest misteri de passió, és una visió profètica d’Isaies (Is 52:13-53:12), on  es descriu el futur holocaust del Messies promès, el seu significat i els beneficis d’aquell fet per a la humanitat pecadora. Així el veu Isaies: <<De tan desfigurat, ni tan sols semblava un home, no tenia res d’humà la seva presència. (...)Rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia, semblant a aquells que  ens rebutja mirar, els menyspreàvem i el teníem per no res>>. Exactament aquesta va ser la situació de Jesús detingut, maltractat, escopit, assotat, coronat d’espines i clavat a la creu.
            ¿Quina era la  raó profunda de la situació en què es trobà Jesús? Ho diu Isaies:<<Ell portava les nostres malalties, i havia pres damunt seu els nostres dolors. (..) Ell, per les nostres faltes, moria malferit, fet pols per les nostres culpes>>. Ell, no tan sols s’havia fet solidari amb la humanitat, compartint tots els avatars de la vida dels homes. Amés, havia estat enviat a restaurar-nos, a crear-nos de nou, a ésser un segon Adam per inaugurar una nova Aliança de Déu amb nosaltres. Havia de posar fi a la història d’una humanitat pecadora per inaugurar-ne una altra, el poble fidel Déu. D’alguna manera s’havia de fer càrrec de tot el mal passat per esborrar-lo i començar de Nou. Per això es convertí a favor nostre en << un  home castigat que Déu assota i humilia>>. Llavors, <<complia la pena que ens torna la pau, i les nostres ferides ens curaven>>.
            Jesús va suportar els dolors i les befes de la passió i la mateixa mort amb una  enteresa total: <<Com els anyells portats a matar, o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i no obria ni tan sols la boca>>. Acomplerta la missió, el resultat benèfic no es féu esperar: <<El servent ha crescut davant d’ell (el Senyor) com un rebrot, com la soca tallada que reviu en una terra eixuta>>. Perquè era aquest el projecte de Déu Pare: <<Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme>>. El món cristià, des de la resurrecció fins ara, amb els seus alts i baixos, amb les seves virtuts i defectes, és el testimoni històric de l’èxit del pla de Déu, dut a terme per la Passió, la mort i la Resurrecció de Jesús, que aquests dies commemorem i celebrem.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada