Ésser originals, inventar el propi camí i
seguir-lo, no és gens fàcil. Allò més habitual és decidir anar per camins
trillats, deixar-se anar pel viarany més fàcil, com ara la moda o les petjades
de personatges convertits en ídols per la propaganda. ¿Quants tenen el coratge
d’elegir una direcció, una línia de conducta, lliurement escollida d’acord amb
la seva personalitat, que porta al creixement positiu i a la realització
personal?
Certament,
hi ha camins erràtics, que no són conformes a la realitat de les coses ni a les
necessitats profundes del nostre ésser. Seguir-los, porta al desencís i a la
paràlisi del normal desenvolupament humà. Per aquesta raó, el salmista prega,
dient: <<Feu que segueixi, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els
vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me, perquè vós sou el
Déu que em salveu. (...) El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als
pecadors>>.
Si
algú descobreix un pensament, una doctrina fiable, contrastada, humanament constructiva,
veritable, per fer-ne el seu camí, que la segueixi. Però, si trobem una persona
que, a més d’una doctrina amb totes les garanties, aporta l’exemple del seu
comportament coherent amb allò que ensenya, venint a ésser mestre consumat de
la vida humana perfecta, seria de necis no seguir-lo. Jesús, <<tot
passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. (Jesús) els
digué: “Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. Immediatament abandonaren les
xarxes i se n’anaren amb ell>>. També veié Jaume i el seu germà Joan i
els cridà igualment. <<Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els
jornalers i la barca, i se n’anaren amb Jesús>>. El seguiment de Jesús
per part d’aquells deixebles va ser radical i definitiu, amb resultats
històrics per a ells mateixos i per a la humanitat. ¿No serà també per a cadascun de nosaltres la millor opció de la nostra
vida, decidir-nos irrevocablement a seguir Jesús en la seva doctrina i en la
seva vida?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada