Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

divendres, 5 de desembre del 2014

Immaculada C. (Any B)

           Plena de Gràcia. Quan una cosa –en  aquest cas una persona- és plena, en ella no hi cap res més. En Maria no hi cabia res més que la gràcia: <<Déu te guard plena de gràcia, el Senyor és amb tu>>. I la gràcia era Déu. Perquè Déu pugui sadollar una persona, cal que aquesta estigui buida de qualsevol altra cosa que no sigui Déu. Parlem de possessió desordenada, amb aferrissament, amb una certa dependència, amb una certa valoració idolàtrica de bé primordial del que no ens volem desprendre i en que confiem. D’aquesta possessió estava lliure Maria: neta i  buida de tot afecte que no fos Déu. Els afectes torçuts omplen la persona i la incapaciten per a la vinguda de la gràcia. També la maculen. Maria  no estava maculada; era, és Immaculada.
            La fe catòlica proclama Maria Immaculada des de la seva concepció:<<Concebuda sou,  Maria, sens pecat original>>. El pecat original no és una culpa amb que naixem, sinó una tara hereditària física i psíquica que ens fa propensos al mal, al temps  que ens dificulta la pràctica del bé. Podríem dir que és com una marca negativa en el nostre ADN., provinent dels mals hàbits viscuts pels nostres avantpassats, des dels orígens de  la humanitat. La nostra fe afirma que Maria, per especial providència divina i, en vistes a la seva vocació, fou preservada d’aquella tara.
            Nosaltres hem vingut al  món amb la tara original, però podem viure esperançats: <<El Senyor ha revelat la seva ajuda. (...) L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel>>. L’acció purificadora de Déu no mancarà mai, si la nostra llibertat col·labora escollint el bé, en comptes de deixar-nos subornar pel mal. Maria, Mare  nostra amantíssima, ens ajudarà a buidar-nos, per tal que ens pugui omplir la gràcia, que és Déu. Fem nostra, amb lliure determinació, aquella dita de S. Joan de la Creu: <<No vulguis acontentar-te amb menys que Déu>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada