Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 23 de febrer del 2015

Al límit (Quaresma – 2)

           A vegades Déu, respectant les normes de la naturalesa o per motius que només ell sap, permet que siguem provats al límit de les nostres possibilitats. Pensem  en persones que viuen amb una dependència total, o en víctimes d’atemptats, de gravíssims accidents, de  catàstrofes naturals, d’epidèmies, de pobresa extrema, de persecucions. A tots, alguna vegada, ens ha tocat o ens tocarà enfrontar-nos amb alguna situació semblant. No ens és lícit pensar que això passa al marge de la providència divina i que ell s’ha absentat de la nostra vora en aquelles circumstàncies.
            Llegim al llibre del Gènesi: <<Déu li digué (a Abraham): Pren si et plau, Isahac, el teu fill únic que tan estimes, ves-te’n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya, que  jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust>>. Ací podríem intuir dos motius d’una decisió tan dràstica de Déu amb el seu servent Abraham. Una, posar a prova la seva fe per a veure si estava disposat a posar Déu davant de tot altre interès terrenal i fins i tot paternal, i l’altre, revelar a Abraham i a la humanitat que ell, Déu, estava disposat a oferir en holocaust el seu Fill per a l’alliberament espiritual de tot el món.

            Si per amor a Déu superem la prova i  ens mantenim fermament al seu costat, ell, que no es deixa vèncer mai en amor, ens recompensarà amb escreix. Així parlà Déu a Abraham: <<Ja que  has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t’ompliré de benediccions>>. Sant Pau, als romans, per encoratjar-los davant de gravíssimes proves i persecucions, els diu: <<Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el Fill? Per la seva part, Jesús va voler demostrar que, després de passar positivament per la gran prova, Déu exalta els seus elegits amb una glòria espectacular quan, prop ja de la passió i la mort, <<dalt d’una muntanya alta es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants i (...) del núvol estan en va sortir una veu: “aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada