Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 21 de novembre del 2017

64. La proximitat

           La narració de Lluc (Lc1,39-45) ens brinda l’oportunitat d’ésser espectadors d’un encontre, pot ser parabòlic, que traspua, malgrat això, un bagatge teològic i humà excepcional. Maria visita, amb intenció d’ajudar-la, la seva cosina Elisabet. Cadascuna d’elles espera un fill, amb sis mesos de diferència en la seva gestació. El Fill de Maria és el Messies promès i esperat, i el d’Elisabet és aquell que anirà davant preparant-li el camí. Llurs vocacions estan vinculades estretament i tindran per missió obrir les portes del Regne de Déu i convidar a entrar-hi tots els pobles de la terra.
            L’ocasió posa en contacte les dues mares amarades de sentiments cordials, i aproxima físicament, per primera vegada, les dues vides immadures dels dos infants. Una aproximació, una presència, més mística que física, capaç de commoure Joan en el si de la mare, agitat positivament per la proximitat de Jesús, el Fill de Déu. L’evangelista Lluc, probablement, vol remarcar amb força la capacitat que tindrà en endavant la presència de Jesús damunt la faç de la terra, per trasbalsar els cors, fascinar-los i motivar-los al seu seguiment.
            Els segles li han donat la raó. Fins als nostres dies, la seducció de la presència misteriosa de Jesús ha justificat el martiri, ha conduït al desert, ha encoratjat a cercar voluntàriament la pobresa, la virginitat i l’obediència; ha obert camins plens de perills als missioners i ha suscitat innombrables defensors i servidors dels pobres.
            Una presència misteriosa, que transforma la ment per l’eclosió de la fe –mescla indestriable de foscor i seguretat- i el do de l’amor, que fa oblidar sense dolor les pròpies conveniències i necessitats i dóna la força i la gosadia de viure per als altres, d’acord amb el lema que el mateix Jesús ens va deixar: <Estimeu-vos els uns als altres, com jo us he estimat>.
            En tindríem prou, cadascú de nosaltres, per a gaudir d’una transformació semblant, esforçant-nos per accedir a una consciència clara de la proximitat mística de Jesús, de la seva presència de ressuscitat enmig nostre. Caldria només donar crèdit, des del fons del nostre ser, a la promesa rebuda de la seva boca: <Estaré amb vosaltres sempre, fins a la fi del món>. Efectivament, ¿com podríem viure –en la fe- la presència en nosaltres de Jesús ressuscitat, sense sentir-nos afectats, interpel·lats, cridats, empesos a compartir la seva vocació de viure i anunciar el Regne de Déu?

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada