El rol més important
de la vida pública de Jesús el constitueix la seva relació interpersonal
positiva. Jesús es viu a ell mateix en relació. Abans que amb ningú, amb el
Pare, en estat d’oració constant. En un altre nivell, amb la gent que es va
creuar en la seva vida. En aquest darrer cas, va viure una relació de
comprensió i ajuda sense discriminació, però, amb una marcada preferència per
als necessitats a qualsevol nivell, tant
en el físic com en el moral i espiritual.
Arribat el temps de la seva
partença, no volent abandonar els seus -<<estaré amb vosaltres sempre,
fins a la fi del món>>- els presentà
el seu designi de presència sagramental (Jn 6), que féu realitat a
l’hora del sopar de comiat. Com que la seva presència postpasqual seria
imperceptible a la condició terrenal humana, es feia necessari establir un
signe visible i tangible de la seva presència; si més no, en moments
determinats que, per la seva misteriosa intensitat, ens donarien la garantia
suficient de la seva presencia ininterrompuda. El pa i el vi de l’Eucaristia es
converteixen així en el signe de la presència real i redemptora de Jesús i de
la seva comunió amb nosaltres, al temps que ens mouen a prendre, al nostre
torn, una actitud de comunió amb ell i amb els germans
Comunió vol dir portar la
comunicació –en aquest cas amb Jesús- al seu més alt nivell, sense restriccions
ni condicions. Val a dir: així com Jesús ens pren a nosaltres i tot allò nostre
com a cosa seva, i se’ns dóna ell mateix amb tota la seva infinita riquesa,
d’igual manera, si volem realment que hi hagi comunió, ens hem de donar
plenament a ell amb tot allò nostre, perquè arribem a ésser del tot seus.
L’autèntica comunió ens ha de moure
a la conversió constant, en el sentit de canviar la nostra manera massa
terrenal de pensar, sentir, estimar, privilegiar valors, adoptar actituds i
elegir l’estil de vida; perquè tot el nostre món interior i àdhuc el nostre
tarannà habitual, s’assemblin el més
possible, als de Jesús
Per tal que hi hagi comunió no basta
menjar el pa materialment. Això ja ho havien fet els nostres pares al desert, i
van morir. Però, si prenem l’Eucaristia combregant de debò interiorment amb
Jesús, viurem per sempre, perquè aquell procés transforma completament la nostra vida: la deïfica,
cristificant-la. <<Els qui mengin aquest pa, viuran per sempre>>.
(Jn 6, 58)
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada