L’esperat ( Nit. De Nadal)

         Mai  cap altre naixement no ha estat tan esperat, ni tan anunciat. Anunciat al Gènesi i als profetes, insistentment; fet pregària i sospir en els salms. Esperat pel poble hebreu des dels patriarques fins als nostres dies. En temps de deportacions, de guerres i calamitats, l’espera s’esdevenia urgent i vital, perquè el poble sabia que Déu l’enviaria a <<trossejar el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló que l’arriava>>.
Aquella nit, a Betlem, els qui estaven més a prop, reberen el gran anunci: <<Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor>>.Era la resposta a l’espera constant de molts segles. Els pastors <<hi anaren, doncs, tot seguit, i trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora>>. La llur alegria immensa fou primícia del goig universal per l’arribada del Salvador, perquè, en ell,  << s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, (...) per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé>>.
El nostre món espera  més aviat solucions humanes als seus mals. Confia en el poder, la força, la diplomàcia, la ciència. Espera només un benestar material. Ha perdut la noció de culpa i confon els remordiments amb depressions i altres malalties psíquiques. No espera cap novetat, com fora, el naixement d’un salvador, o l’alenada d’una nova era, d’una visió, on l’esperit tornés a prevaler sobre la matèria. ¿Tindrà encara  salvació espiritual l’home del segle XXI?

Imprimir article