Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Una nova civilització (Durant l’any – 31)

           Globalment, la història de la humanitat no és bonica. El bé innegable que la recorre de cap a cap esdevé enfosquit, quasi eclipsat pel odis, les guerres, la depredació sistemàtica, l’abassagament, la reducció a l’esclavitud, els holocausts, la corrupció generalitzada. Els poderosos de la política, de les empreses gegants, de la banca s’engreixen amb la sang del poble. Les religions, en els moments nombrosos de radicalisme total, han manipulat –algunes manipulen encara- la bona fe dels creients i, de vegades, han emprat, en nom de Déu, una inconfessable violència, sota el vel de la integritat de la fe. De fet, la història de la humanitat s’ha escrit al marge de la transcendència –com si tot comencés, es desenvolupés i acabés a la terra- i  no hi hagués cap Ésser Suprem de qui ve tot i cap a qui s’encamina tot, sota la seva amorosa mirada. Penso que el petit percentatge  dels qui, des dels orígens i fins ara, ja han viscut una civilització de l’amor, és el qui ha donat viabilitat i sentit a tota la humanitat; com la sal dóna sabor als aliments insípids.
            El llibre del Deuteronomi intenta orientar el poble d’Israel vers la civilització de la fe i de l’amor, quan diu: <<Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l’ànima, amb totes les forces>>. Aquest és el principi bàsic per a una civilització reeixida i feliç, vàlida per a tot el globus i per a tots els pobles de la terra fins a la fi. Les pseudo democràcies que patim, pensen eradicar la corrupció i la injustícia canviant el signe dels seus governants. Però, allò màxim que aconsegueixen és un canvi de color i de signe de la injustícia i la corrupció, que els nous governants seguiran practicant amb noves mesures, potser encara més punyents. La raó és evident: no tenim persones convertides a la veritat total i a l’amor universal que puguin governar les nacions i aquelles, que sí que hi són, no tenen possibilitats d’accedir al poder.

            Jesús, que és l’exponent màxim i sobrenatural de la civilització de l’amor, va completar el missatge del llibre del Deuteronomi que ens convida a l’amor a Déu, amb un segon manament: <<Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquests>>. Amb el compliment fidel d’aquests dos manaments s’establiria en el món el Regne de Déu.<<Regne de veritat i de vida, de justícia, d’amor i de pau>>. Al mestre de la llei que parla amb Jesús, i que ha  entès perfectament aquesta doctrina, Jesús li diu: <<No ets lluny del Regne de Déu>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada