Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 8 de febrer de 2016

L’altra cara ( durant l’any -9 )

           El passatge que hem escoltat avui és un dels més bells i emotius de l’Evangeli. El centurió (que comandava cent soldats romans), vingut a Cafar-Naüm des de Roma, educat en un politeisme estúpid, carregat de prejudicis –segurament- contra el poble hebreu, és capaç de traspassar el mur, per aquella porta que sempre resta oberta als esperits lliures i honestos. Ara veu l’altra cara de la moneda. Topa amb una cultura monoteista, provenint d’una història i una tradició plena de saviesa, que es converteix en virtut en tots aquells que la segueixen fidelment.
            Els ancians hebreus enviats pel centurió a Jesús  fan d’ell uns grans elogis: <<Es mereix que li feu aquest favor; és un bon  amic del nostre poble, i és ell  qui ens ha fet construir la sinagoga>>.Ara tenia una necessitat: <<El centurió tenia un criat que ell apreciava molt, malalt a punt de morir>>.
            Jesús no es fa pas pregar. La sensibilitat del Mestre s’agermana perfectament amb la bonhomia del centurió: <<Jesús se n’anà amb ells>>. Però el centurió té una consciència ben clara de dos conceptes que estaven en joc: la dignitat i el poder. Ell tenia la dignitat d’un militar enviat a una colònia romana i el poder damunt de cent soldats, mentre que Jesús, fins on ell havia pogut entendre, posseïa ple poder sobre la salut i la malaltia, sobre la vida i la mort, i estava revestit d’una dignitat divina . Per això, diu: << Senyor, no us molesteu: Jo no sóc digne que entreu a casa meva. Per això ni tant sols m’he atrevit a venir jo mateix a trobar-vos. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo>>. Quan Jesús ho sentí, l’admirà, es girà cap a la gent que el seguia i  els digué: Us asseguro que ni dintre d’Israel no he trobat tanta fe>>
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada