¿Qui ha abandonat a qui? Llegim a Isaïes: <<Sió diu: “El Senyor
m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi” >>. El poble d’Israel va
pensar això moltes vegades i, al nostre temps, potser també ho pensa molta
gent: ¿On és el nostre Déu, quan passa tot això que ens aclapara? Déu no es
recorda de nosaltres. Però, abans de tot això, Israel havia substituït el Déu dels seus pares, el Déu de Moisès,
pels ídols dels cananeus.
Al nostre temps la
cosa és tant o més clara. L’home del segle XXI ha descartat Déu de la seva vida
i es dedica a l’adoració de si mateix: la seva ciència, la seva tècnica. La
prepotència i l’orgull humà ha sobrepassat tots els límits i la indecència
moral ha cobert amb una boira espessa les relacions humanes. Els qui tenen el
poder s’han instal·lat a les seves residències d’or i marfil i han soterrat a
les tenebres els pobres i els desvalguts. En aquest món tenebrós Déu sembla que
no hi és.
Al bell mig d’aquesta confusió hi ha
molta gent que fa seves les paraules del salm: <<Només en Déu reposa la
meva ànima, d’ell em ve la salvació (...) és el castell on em trobo
segur>>. Perquè creu de cor en aquelles altres paraules d’Isaïes:
<<¿Creus que alguna mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no
s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo
no m’oblidaria mai de tu>>.Els malèvols potser moriran en la seva
perfídia, però els justos sempre tindran presents les paraules del Senyor:
<<Busqueu per damunt de tot el
Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això us ho donarà de més a
més>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada