Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 24 de febrer del 2014

Abandó ( durant l’any – 8 )

           ¿Qui ha abandonat a qui? Llegim a Isaïes: <<Sió diu: “El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi” >>. El poble d’Israel va pensar això moltes vegades i, al nostre temps, potser també ho pensa molta gent: ¿On és el nostre Déu, quan passa tot això que ens aclapara? Déu no es recorda de nosaltres. Però, abans de tot això, Israel havia substituït  el Déu dels seus pares, el Déu de Moisès, pels ídols dels cananeus. 
            Al nostre temps la cosa és tant o més clara. L’home del segle XXI ha descartat Déu de la seva vida i es dedica a l’adoració de si mateix: la seva ciència, la seva tècnica. La prepotència i l’orgull humà ha sobrepassat tots els límits i la indecència moral ha cobert amb una boira espessa les relacions humanes. Els qui tenen el poder s’han instal·lat a les seves residències d’or i marfil i han soterrat a les tenebres els pobres i els desvalguts. En aquest món tenebrós Déu sembla que no hi és.
            Al bell mig d’aquesta confusió hi ha molta gent que fa seves les paraules del salm: <<Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació (...) és el castell on em trobo segur>>. Perquè creu de cor en aquelles altres paraules d’Isaïes: <<¿Creus que alguna mare s’oblidarà del nen que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu>>.Els malèvols potser moriran en la seva perfídia, però els justos sempre tindran presents les paraules del Senyor: <<Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això us ho donarà de més a més>>. 
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada