Entre els qui
busquen or, alguns en troben abundosament i es fan rics, altres arriben a fer
les paus i, just, en poden arribar a viure. Finalment, uns altres perden
inútilment el temps i la salut en l’intent i, fins i tot, la vida. No sempre, per tant, el qui
cerca, troba. Es tracta, precisament, de triar amb enteniment i prudència allò
que sabem de cert que podem trobar.
La dita de Jesús que ens serveis de
títol, si n’agafem el context, ens diu prou clarament què és allò que ens cal
cercar, si volem una garantia absoluta
de poder-ho trobar: Déu i el seu Regne. En efecte, diu: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà.
El secret dels místics no és cap
altre que el d’haver-se posat decididament a cercar sense defallir. Potser
perquè es recorden d’aquella promesa del Dt 4,29. 31, que diu: Cercaràs el Senyor, el teu Déu; i si el cerques amb tot el cor i amb
tota l’ànima, el trobaràs. [...] Perquè el Senyor, el teu Déu, és un Déu
entranyable que no t’abandonarà ni et destruirà ni s’oblidarà de l’aliança que
va pactar amb els teus pares.
El següent pas que fa el místic es
troba descrit en Mt 13, 45-46: També
passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en
troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
La fascinant epopeia d’un místic
reposa serenament i segura damunt d’aquests dos suports: cercar i vendre. Cercar
sortint a fora de si mateix, anar a l’Altre, estimar l’Altre pel que Ell és,
voler perdre’s en l’Altre. Amb paraules de S. Joan de la Creu: Advertencia amorosa en Dios, sin apetito de
querer sentir ni entender cosa particular de El. Vendre serà tirar per la
borda tots aquells fardells que, a més d’ésser inútils, impedeixen sortir a
cercar i, més encara, entrar a la cambra de l’Espòs.
El místic s’ocupa només de cercar i de vendre, però mai no es preocupa de trobar, perquè es recorda de la dita d’Isaïes, quan diu: Busqueu el Senyor ara que es deixa trobar (Is
55,6)
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada