<<Déu envià un home que es deia Joan.
Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la llum. (...) Ell mateix no era
la llum; venia només a donar-ne testimoni>>. D’alguna manera, Joan havia
experimentat en el més pregon de si mateix el resplendor de la Llum, el fulgor
espiritual del Messies ja present, però encara desconegut. Ell venia a
despertar els adormits, perquè no
els passés per alt l’esdeveniment
històric que canviaria els segles: <<Tot i que no el coneixeu, ja teniu
entre vosaltres el qui ve després de mi>>. Joan vol prevenir tota
possible confusió: <<Jo no sóc el Messies.(...) Jo no sóc digne ni de deslligar-li la
corretja del calçat>>. El poble
acceptà el testimoniatge de Joan i cregué en ell. Molts es penedien dels seus
pecats i es feien batejar per ell a les aigües del Jordà.
Avui,
qui dóna testimoni del Messies és l’Església. Ella no és tampoc la llum, no és
el Messies. Amb els seus defectes i pecats l’Església compleix, com pot, la
missió de donar testimoni del Messies que, encara que desconegut per la major
part dels homes, viu ressuscitat enmig nostre, després d’haver acomplert la
missió de Mestre i redemptor. El testimoniatge de l’Església és prou clar per a
tots els qui la vulguin mirar sense prejudicis. Si més no en la multitud de
màrtirs, confessors, verges, missioners i altra gent donada al servei dels
pobres, com ho feu Jesús.
Cadascú
de nosaltres, des de la nostra
coherència entre fe i vida, és també un
esplèndid testimoni, tot just intentant dur a la pràctica les recomanacions de
S. Pau als cristians de Tessalònica: <<Viviu sempre contents, no us
canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió>>. És així com tindrem accés al que Pau demana
per a tots: <<Que Déu mateix, el Déu de la pau, us faci del tot sants, i
guardi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre
cos per quan torni nostre Senyor Jesucrist>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada