Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimecres, 9 de desembre del 2015

Tens raó ( Advent -3.)

           Estàs buscant la felicitat, oi? Tens raó en fer-ho. La teva vocació és ser feliç, al menys raonablement feliç. Per això estem ací tots plegats. És possible, però, que estiguis equivocat, com ens passa sovint en diferents conceptes. Per exemple, prenent per felicitat quelcom que no ho és, com el plaer superficial, el dels sentits, aquell que s’esfuma de pressa i, sovint, deixa un mal regust: una mena de ressaca; quan no, el dolor d’un remordiment somort, que ens fa patir. Semblantment ens passa, quan fixem les   nostres aspiracions en l’acumulació de coses i més coses, de l’ordre que sigui. La possessió es concep normalment com la solució a les necessitats o com allò imprescindible per a la nostra satisfacció personal, perquè  no entenem –com sí que  ho entenia Sant Francesc d’Assís- que, per estar bé amb nosaltres mateixos, necessitem ben poques coses, i encara, aquestes, les necessitem molt poc.
            Per contra, segur que tenim dret i que és el nostre destí assolir una  joia profunda que té lloc en el fons del cor, una mena de goig espiritual pur i seré, que ens permet veure-ho tot amb una  nova visió, una espècie de plenitud, que omple de sentit el nostre present i d’esperança el nostre futur. Val a dir que la felicitat no rau mai en quelcom de superficial o físic, perceptible només en els sentits del cos, sinó que arrela en el més pregon del nostre ésser. Sóc “Jo” qui sóc feliç o no en sóc. No la meva carn i els meus ossos.
            Diu el profeta Sofonies: <No tinguis por (...) El teu Déu el tens a dintre com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec>. És evident que aquest relat de Sofonies ens indica que el goig,  l’alegria, la felicitat, exclou la possibilitat de que s’esdevingui  en el tancament en sí mateix, com si  ens aïlléssim en un castell ben protegit, perquè la felicitat ni germina, ni floreix, ni grana en l’aïllament personal, sinó en l’alteritat, en la comunicació, en la col·laboració amb els altres. I, per damunt de tot, amb l’Altre. La plenitud del nostre goig, doncs, és Déu mateix.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada