Estàs buscant la felicitat, oi? Tens raó en fer-ho. La teva vocació és
ser feliç, al menys raonablement feliç. Per això estem ací tots plegats. És
possible, però, que estiguis equivocat, com ens passa sovint en diferents
conceptes. Per exemple, prenent per felicitat quelcom que no ho és, com el
plaer superficial, el dels sentits, aquell que s’esfuma de pressa i, sovint,
deixa un mal regust: una mena de ressaca; quan no, el dolor d’un remordiment
somort, que ens fa patir. Semblantment ens passa, quan fixem les nostres aspiracions en l’acumulació de coses
i més coses, de l’ordre que sigui. La possessió es concep normalment com la
solució a les necessitats o com allò imprescindible per a la nostra satisfacció
personal, perquè no entenem –com sí
que ho entenia Sant Francesc d’Assís-
que, per estar bé amb nosaltres mateixos, necessitem ben poques coses, i
encara, aquestes, les necessitem molt poc.
Per contra, segur que
tenim dret i que és el nostre destí assolir una joia profunda que té lloc en el fons del cor,
una mena de goig espiritual pur i seré, que ens permet veure-ho tot amb
una nova visió, una espècie de plenitud,
que omple de sentit el nostre present i d’esperança el nostre futur. Val a dir
que la felicitat no rau mai en quelcom de superficial o físic, perceptible
només en els sentits del cos, sinó que arrela en el més pregon del nostre
ésser. Sóc “Jo” qui sóc feliç o no en sóc. No la meva carn i els meus ossos.
Diu el profeta Sofonies: <No
tinguis por (...) El teu Déu el tens a dintre com a Salvador poderós; per tu
s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de
goig com en dies d’aplec>. És evident que aquest relat de Sofonies ens
indica que el goig, l’alegria, la
felicitat, exclou la possibilitat de que s’esdevingui en el tancament en sí mateix, com si ens aïlléssim en un castell ben protegit,
perquè la felicitat ni germina, ni floreix, ni grana en l’aïllament personal,
sinó en l’alteritat, en la comunicació, en la col·laboració amb els altres. I,
per damunt de tot, amb l’Altre. La
plenitud del nostre goig, doncs, és Déu mateix.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada