Sovint pensem que els qui marquen els temps i el destí de la Història
són els orgullosos, els forts, fins i tot els violents. No neguem que les
forces esmentades hi tinguin una influència, de vegades contundent, però sempre
transitòria. Han deixat una marca que se cicatritzarà: Alexandre el Gran,
Napoleó, Hitler... Però els científics i els artistes, en el transcurs de la
Història, han deixat petjades més profundes i duradores, que han donat i donen moviment
i ritme al progrés de la humanitat.
Hi ha una altra gent
que fa avançar el camí de l’home sobre la terra, que fa història: els
perseverants en el seu treball, els qui construeixen sense fer soroll, els qui,
amb humilitat, assaonen la terra i la tornen productiva, els qui han construït
les catedrals o els monuments dissenyats per altres, els qui deixen, per on
sigui que passen, un regueró de bé, obrat en
llibertat: <<Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills tot això, que heu amagat als savis i als
entesos>>.
Ningú, però, no ha deixat ni deixarà mai, al món, una
petjada comparable a la que deixà Jesús. Amb ell va arribar al món una alegria
nova, perquè era portador d’un projecte diví de reconstrucció i salvació:
<<Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la
seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase>>. La petjada
de Jesús a la terra s’ha mostrat irreversible. Ara, més que mai, hi ha milers
de milions de persones que viuen sincerament el neguit de seguir les petjades
del Mestre, i ningú no malda per canviar res dels seus trets, sinó per
acomodar-hi els nostres passos. Es compleix dia a dia el que, sobre d’ell era
profetitzat: << Adreçarà a tots
els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des
del gran Riu fins a l’extrem del país>>.
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada