Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dimarts, 1 de juliol de 2014

Deixar petjada ( Durant l’any -14 -)

            Sovint pensem que els qui marquen els temps i el destí de la Història són els orgullosos, els forts, fins i tot els violents. No neguem que les forces esmentades hi tinguin una influència, de vegades contundent, però sempre transitòria. Han deixat una marca que se cicatritzarà: Alexandre el Gran, Napoleó, Hitler... Però els científics i els artistes, en el transcurs de la Història, han deixat petjades més profundes i duradores, que han donat i donen moviment i ritme al progrés de la humanitat.
            Hi ha una altra gent que fa avançar el camí de l’home sobre la terra, que fa història: els perseverants en el seu treball, els qui construeixen sense fer soroll, els qui, amb humilitat, assaonen la terra i la tornen productiva, els qui han construït les catedrals o els monuments dissenyats per altres, els qui deixen, per on sigui que passen, un regueró de bé, obrat en  llibertat: <<Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això, que heu amagat als savis i als entesos>>.

            Ningú, però,  no ha deixat ni deixarà mai, al món, una petjada comparable a la que deixà Jesús. Amb ell va arribar al món una alegria nova, perquè era portador d’un projecte diví de reconstrucció i salvació: <<Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase>>. La petjada de Jesús a la terra s’ha mostrat irreversible. Ara, més que mai, hi ha milers de milions de persones que viuen sincerament el neguit de seguir les petjades del Mestre, i ningú no malda per canviar res dels seus trets, sinó per acomodar-hi els nostres passos. Es compleix dia a dia el que, sobre d’ell era profetitzat: << Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país>>.

Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada