La set pot ser una necessitat física: El poble hebreu es queixava a
Moisès: << ¿Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre
bestiar?>>. Déu mateix ha proveït, amb abundància d’aigua la terra, per
aquesta necessitat. Diu Déu a Moisès: <<Tu dona un cop a la roca i en
sortirà aigua, i tot el poble podrà beure>>. Tot allò de que disposem com
menjar o beguda per al nostre cos ho ha preparat Déu amb amor infinit.
Per la set entenem també
la necessitat moral o espiritual: Diu Jesús a la dona samaritana: <<Si
sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets
tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada>>. Fins
ara, la dona no sabia que tingués set de res espiritual. Jesús li
diu:<<El qui begui (de l’aigua)
que jo li donaré, mai més no tindrà set>>. La dona comença a entendre i
diu: <<Senyor, doneu-me sempre aigua d’aquesta>>.
Ara
Jesús convida la dona a acceptar el do: <<Els bons adoradors
adoren el Pare en esperit i en veritat. (...) Per això els qui l’adoren ho han de fer en esperit i en veritat>>.La
dona confessa que creu en el Messies que ha de venir, i ell li respon:
<<El Messies sóc jo, que parlo amb tu>>. La dona ja ha begut
de l’aigua viva, i va corrents a
comunicar-ho al seu veïnat. ¿Serà
possible que, avui, tanta gent assedegada de coses, i àrida espiritualment com un ermot, pel vendaval furiós de les passions, no desitgi l’aigua viva que brolla fins a la vida eterna?
Imprimir article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada