Presentació

Presentacio
Mossèn Enric Prat presenta unes noves Homilies, totalment diferents de les ja conegudes (www.bisbaturgell.org - homilies dominicals). Són diferents en el contingut, en l’estil i en l’extensió. Cada Homilia conté una sola idea, l’expressada en el títol. La breu argumentació es basa gairebé únicament en els textos litúrgics del dia. Creiem que aquestes homilies poden servir perquè cada interessat pugui preparar la seva pròpia; o com a guió d’un comentari més espontani. La millor utilització, però, la trobarà cada puntual usuari. Possiblement, altres persones, a més dels predicadors, trobaran en aquests escrits l’ocasió d’aprofundir en el sentit pregon de la Paraula de Déu en la litúrgia, i de gaudir del consol espiritual que ens ofereix Sigui tot a lloança de Déu i a benefici espiritual i humà d’aquells que en vulguin fer ús. Moltes gràcies.
Acabada la publicació en aquest BLOG de les NOVES HOMLIES, m’atreveixo a proposar als amables usuaris una nova: Etiqueta: EL RACONET DE LA MISTICA. La mística, no en el seu vessant de fets extraordinaris, com l’èxtasi, la levitació, les locucions o les visions, sinó com alternativa a l’ascètica, amb l’atenció posada en les obres de Sant Joan de la Creu i en l’autor anònim del llibre EL NÚVOL DEL NO SABER. L’ascètica es basa en el raonament, l’esforç i el protagonisme personal. La mística abandona tot protagonisme personal per atribuir-lo solament a Déu, d’acord amb allò que recomana el Salm 36: Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer. O responent a l’oferta de Ap.3,20: Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. El místic rep, per medi de la il·luminació, que li és donada, una noticia nova de la naturalesa de Déu, que és obscura i inexplicable. Els autors l’anomenen docta ignorància o raig de tenebra. Aquest treball, que ha estat publicat a la revista l’Església d’Urgell i amb una bona acceptació per part de molts lectors, pot ésser útil per a la lectura i meditació particular, i també com a eina de treball per a grups de pregària, de formació espiritual o de catequistes. Gràcies!

dilluns, 11 de febrer del 2019

99. Donar un vas d’aigua

           Un vas d’aigua és important per a qui el rep. Li calmarà l’ardor de la set i li pot salvar la vida, en un cas extrem. Per a l ‘altre, aquell qui el dóna, un vas d’aigua no té cap valor, però en té molt el gest de donar-lo.
            Donar un vas d’aigua posa en marxa tota una dinàmica humana  espiritual i física, que toca el moll de l’ós de la persona. Ningú no dóna sense haver vist primerament l’altre, sense haver copsat la seva necessitat i sense haver experimentat una corrent d’afecte i de compassió. Aquell qui dóna un vas d’aigua és una persona viva i desperta que no està embadalida en un narcisisme estèril i malaltís, sinó oberta a la realitat total. Donar un vas d’aigua és senyal d’una actitud extravertida que el fa capaç de donar moltes coses i de donar-se a sí mateix. Es per això que diu Jesús: Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que  no quedarà sense recompensa (Mc9,41). Es tant així que, encara que el qui dóna no tingui consciència clara de fer-ho en el nom de Crist o de pertànyer-li plenament, el sol fet de viure en la disposició de donar o de donar-se,  ens enganxa realment amb Aquell que viu per als altres i es va donar a sí mateix per amor.
            Cap disposició interior, cap estil de vida, cap dels camins que podem prendre,  no porta tan directament a l’essencial; res no ens porta amb tanta eficàcia a Déu per mitjà dels altres i amb ells, com el fet de donar i donar-nos, perquè és allò que ens fa més semblants a Déu i ens apropa més a ell, que és el qui és i fa ser, el qui dóna i es dóna per definició i essencialment..
            Donar i donar-se és entrar de ple en el pla de Déu i fer-se col·laborador de la seva obra creadora. Donar és fer-se la mà llarga de Déu, fent arribar arreu els seus dons, com les capil·lars fan arribar a tota la superfície corporal el flux sanguini bombejat pel cor. I com que la felicitat neix únicament quan hom se situa en el lloc adequat i acompleix  naturalment la funció encomanda, el sol camí i el més curt per entrar i tenir part en els jardins de la felicitat, és donar i donar-se de bona gana, i moguts exclusivament per motius que neixen de l’amor i la compassió.
            Donar afecte, companyonia, comprensió, perdó; donar un cop de mà, escoltar, defensar, donar cultura, pa, sostre; promoure la salut, la pau, la confiança; dissipar temors, obrir horitzons. Donar un vas d’aigua. Res de tot això no quedarà sense recompensa.
Imprimir article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada